Cicles Serrano

divendres, 4 de juny del 2010

PUJADA AL TURÓ DE L'HOME

Ja feia dies que hi volia pujar i avui ha sigut el dia, volia anar-hi sol sense que ningú m'imposès cap ritme, la veritat que ha sigut una pujada que me l'he près molt i molt tranquila excpete el Turó de l'Home que no saps mai com pujar-lo, la veritat és que he optat pujar per Mosqueroles per la via més directa i a la vegada més dura, però és que el dimecres ja havia pujat per Santa Fé i no em venia gens de gust.
La pujada ha sigut preciosa amb un silenci quasi sepulcral nomès trencat pel cant d'ocells i les fulles que ballaven al son del vent.
Al final m'han sortit 94 kms. en 4'30h.



He pujat per Mosqueroles la via ràpida però mes dura que per Sant Fé

La Costa del Montseny

Allà dalt haig d'anar

Agafant la carretera que em portarà a dalt de tot

En plena pujada

La bici tenia sed

Cada cop falta menys!!!

A dalt del Turó de l'Home


Ha sigut una setmana de fer forces kms., el dilluns amb les cames encara calentes de la marxa de Graus havia quedat per sortir i vem anar fins a Matarò per pujar Orrius baixar fins a la Roca i pujar Parpers baixar fins a Matarò i anar a buscar la N-II fins a Malgrat i tornar cap a Sant Cebrià.
En total 95 kms. en 3'25.

El dimecres vam pujar per Collsacreu per anar a buscar Santa Fé un cop a dalt coca-cola de rutina i baixada pel mateix lloc per anar a pujar l'ermita de Riells (6km.), pujem coll de n'Orri i anem direcció Tordera per tornar cap a casa.
En total 132 kms. i 5'15.

El dijous vaig sortir a estirar les cames 2 horetes.

diumenge, 30 de maig del 2010

MARXA GRAUS

El dissabte vaig participar a la marxa Puertos de la Ribagorza a Graus, tot va començar el divendres a les 4h. on vem quedar a casa meva per anar direcció Graus, la veritat que pel camí ens va enganxar pluja i més pluja que ens feia pensar en el pitjor, un cop a Graus no plovia però el cel no semblava molt serè pel dia següent, desprès d'anar a la recollida de dorsals i picar alguna cosa teniem taula encarregada per sopar.
El dissabte a les 6'10 h. sonen els dos despertadors que teniem posats i menjem alguna cosa encara que aquelles hores no entra res.
Comença la marxa i és va com sempre a mil i faig el 1º port del dia (Castillo de Laguarres) en companyia d'en Joan perque el Albert havia sortit una mica més endavant, baixant em quedo tallat i en Joan agafa un grup on s'anava molt ràpid i el meu no tant, desprès de uns 60 kms entre baixada i planer començo a pujar el 2º port ( Serrate-Vilas del Turbón) a un bon ritme abans de començar a pujar 3º port (Bonansa) veig en Joan i l'Albert parats al avituallament i els dic que jo segueixo, poso un ritme molt suau per recuperar i espero que m'agafin per darrera per fer el que queda de marxa junts.
En el 4º port (Col de Espina) tinc un moment de crisis i els dos AMICS de Sant Cebrià m'esperen, a la baixada els atrapo, baixada curta i afronto el últim port del dia (Col de Fades) que ja m'havia recuperat completament dels moments de crisis que havia passat, agafem un grup nombròs que anaven com a motos per fer els últims 60 kms.
Al final han sigut 6'18 a una velocitat mitja de 31,70 i content perque he rebaixat en 50' minuts el temps de l'any passat i amb molta moral perque segons diuen les males llengües s'han de sumar uns 30' per a la Quebrantahuesos.




Camí de Graus on va ploure de valent

El divendres vem anar a buscar els dorsals

Sopant un plat de pasta

Visitant el poble desprès de sopar

En Joan somiant amb els angelets

6'20 del matí agafant forces pel matií que ens esparava

En un galliner és on van dormir les nostres màquines el divendres a la nit

Jo a la sortida

En Joan i jo a la sortida

El pilot anant cap al port de Serrate-Vilas del Turbon

Pujant el port de Bonansa

Els tunels on hi havia uns generadors perque donguessin llum

Encara hi havia neu al cims de les muntanyes, quan tornavem amb el cotxe vam veure molts cotxes amb esquis

En Joan marcant ritme

L'Albert recuperant forces desprès de la marxa

Hi havia una carpa amb taules i cadires per poder dinar tranquilament

Fent cua per recollir la medalla d'or