Cicles Serrano

dimarts, 10 de juliol de 2012

CRÒNICA DE LA TRANSPYR 2012

Desprès de més de 63 hores pedalant (amb sanció inclosa d'una hora pera arribar a un control de pas amb una diferència de més de 2 minuts amb en Jaume) i moltes estones empenyent la bici, puc dic que sóc FINISHER.



Ha sigut una experiència molt dura tant física com mentalment, era cada dia una rutina, et despertaves a les 6'15, esmorzar contundent per agafar forces, vaselina per tot arreu i a les 8 començava l'etapa, entre 7-9 hores diaries sobre la bici, quan arribaves intentaves menjar alguna cosa consistent i a les 19'30 cada dia a sopar, amanida, pasta, fruita i alguna cosa de carn (haig de dir que he trobat una mica just el tema del menjar, els corredors necessitem menjar molt i una mica mes de varietat per poder superar tantes hores sobre la bicicleta.
Hi han hagut etapes de tot, un dia pujant un port a les 15 h. de la tarda l'organització ens van dir que estàvem a 44º, era per veure-ho carretera asfaltada que pica amunt i totes les hombres estàven ocupades per gent sense el mallot ni les sabates amb cares molt desencaixades, l'altre pujant cap a la Molina una tempesta impressionant amb algún intent de pedregada.
L'etapa de Jaca vam sortir una hora més tard perque a les 7'30 va caure el diluvi universal. video

Com a conseqüència d'aquesta tempesta l'etapa de Jaca a Isaba va ser un infern, la bici amb les rodes de 27'5 .
Aquí el TEAM FREEBIKE 1 i 2 moments abans de la sortida.
Un dels pocs dies que vaig arribar d'hora i vaig aprofitar per dinar.
En Jaume en acció

Aquí a la barqueta que ens portaria cap a Sant Sebastian
Última avituallament abans d'arribar a Sant Sebastian
SENSE PARAULES
Vull donar les gràcies primer al Alberto Perez per portar-nos a Roses el divendres i fer-li perdre la tarda, en Jaume (la meva parella en aquesta Transpyr) que quan he tingut algun moment de crisis ell m'ha animat i és una total garantia en proves d'aquestes característiques, en Toni i en Popo en carrera no els he vist el pel, abans i desprès hem compartit moltes estones junts, menjars, hotels. En Xavi i en Carles que em el seu bon humor em rigut molt.
Una menció molt especial pel Roger primera etapa km. 40 és trenca el dit de la mà, ha de plegar per el tio ha fet totes les demès etapes amb el dit trencat i per més mala sort un dia 40 km. sense la cala d'un peu i un altre dia amb la tija del sillin trencada, i el seu company Melcior que repatia experiència ha demostrat el seu talent.
El recorregut ha sigut espectacular sobretot les dos últimes etapes, la vegetació era completament diferent al que estem acostumats per aquí, el bosc d'Irati és per veure'l, etc...
Quan vagi tinguen més fotos ja les aniré posant.