Cicles Serrano

dimarts, 10 de juliol de 2012

CRÒNICA DE LA TRANSPYR 2012

Desprès de més de 63 hores pedalant (amb sanció inclosa d'una hora pera arribar a un control de pas amb una diferència de més de 2 minuts amb en Jaume) i moltes estones empenyent la bici, puc dic que sóc FINISHER.



Ha sigut una experiència molt dura tant física com mentalment, era cada dia una rutina, et despertaves a les 6'15, esmorzar contundent per agafar forces, vaselina per tot arreu i a les 8 començava l'etapa, entre 7-9 hores diaries sobre la bici, quan arribaves intentaves menjar alguna cosa consistent i a les 19'30 cada dia a sopar, amanida, pasta, fruita i alguna cosa de carn (haig de dir que he trobat una mica just el tema del menjar, els corredors necessitem menjar molt i una mica mes de varietat per poder superar tantes hores sobre la bicicleta.
Hi han hagut etapes de tot, un dia pujant un port a les 15 h. de la tarda l'organització ens van dir que estàvem a 44º, era per veure-ho carretera asfaltada que pica amunt i totes les hombres estàven ocupades per gent sense el mallot ni les sabates amb cares molt desencaixades, l'altre pujant cap a la Molina una tempesta impressionant amb algún intent de pedregada.
L'etapa de Jaca vam sortir una hora més tard perque a les 7'30 va caure el diluvi universal.

Com a conseqüència d'aquesta tempesta l'etapa de Jaca a Isaba va ser un infern, la bici amb les rodes de 27'5 .
Aquí el TEAM FREEBIKE 1 i 2 moments abans de la sortida.
Un dels pocs dies que vaig arribar d'hora i vaig aprofitar per dinar.
En Jaume en acció

Aquí a la barqueta que ens portaria cap a Sant Sebastian
Última avituallament abans d'arribar a Sant Sebastian
SENSE PARAULES
Vull donar les gràcies primer al Alberto Perez per portar-nos a Roses el divendres i fer-li perdre la tarda, en Jaume (la meva parella en aquesta Transpyr) que quan he tingut algun moment de crisis ell m'ha animat i és una total garantia en proves d'aquestes característiques, en Toni i en Popo en carrera no els he vist el pel, abans i desprès hem compartit moltes estones junts, menjars, hotels. En Xavi i en Carles que em el seu bon humor em rigut molt.
Una menció molt especial pel Roger primera etapa km. 40 és trenca el dit de la mà, ha de plegar per el tio ha fet totes les demès etapes amb el dit trencat i per més mala sort un dia 40 km. sense la cala d'un peu i un altre dia amb la tija del sillin trencada, i el seu company Melcior que repatia experiència ha demostrat el seu talent.
El recorregut ha sigut espectacular sobretot les dos últimes etapes, la vegetació era completament diferent al que estem acostumats per aquí, el bosc d'Irati és per veure'l, etc...
Quan vagi tinguen més fotos ja les aniré posant.




8 comentaris:

  1. Moltes felicitats FINISHER!!! La veritat que ha de ser molt guapu fer la Transpyr en BTT d'una tirada!! ets tot un campio!!! A recuperar-se i a per un altre!!!

    ResponElimina
  2. Txema ha sigut una experiència molt dura i alhora supergratificant, ara toca disfrutar una mica de la bici i pensar en propers reptes.
    Salut !!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Alex! M’agrada molt el teu bloc! Ha estat un autèntic plaer compartir algunes estones de la Transpyr amb tu i en Jaume. Gràcies per les paraules que em dediques, però el mèrit el teniu tots vosaltres! Recordo que a Elizondo em deies que se t’estava fent molt llarg lluny dels teus; jo vaig tenir la sort de tenir la família al costat i creu-me que ajuda moltíssim! Una abraçada i espero que fins ben aviat en alguna altra d’aquestes aventures ;-) PD. Ah, per cert, som del mateix any! La millor generació la del 74!

    ResponElimina
  4. Roger portes unes curses amb molt mala sort però quan la sort la tinguis de cara seràs intractable.
    En aquesta Transpyr he descobert que ets una GRAN persona i tens una familia encantadora.
    Ja podem anar pensar en pròximes bogeries.
    Cuida't molt !!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Hola Roger.
    En primer lloc moltes felicitats per ser Finisher, jo la vaig fer l'any passat i sé el pa que s'hi dona, tot i que per temes laborals sols vaig poder fer la Lite A. Ha de ser emocionant arribat a l'altre costat. L'any passat ja ens va passar lo del menjar, que va justejar "massa".... però a part de felicitar-te, m'agradaria que comentessis com vas anar amb les 27.5", més que res per que estic plantejant-m'ho i em tira en darrera per el tema fang, si no he vist malament la foto és amb fang, oi?....com vas anar? com van amb fang les 27.5" en quadre 26"? son un desastre o es pot suportar?..... com queda el quadre dp d'una fangada aixi?..... merci per endavant!

    Jordi
    (jordiqll@gmail.com)

    ResponElimina
  6. Jordi t'he contestat per mail.
    Salutacions

    ResponElimina
  7. felicidades alex, seguro que a sido una experiencia inolvidable,as acabado y eso ya es un gran triunfo, un saludo campeon

    ResponElimina
  8. Lukas ha sido duro pero solo el hecho de acabar ya recompensa.
    Saludos!!!!!!!!

    ResponElimina