Crònica de la Marxa Rutes del Montseny
Diumenge sona el despertador a les 5'50 h. miro al cel i no plou, esmorzo els cereals com de costum ja tinc tots els estris dins del cotxe i a les 6'40 haviem quedat amb Joan i l'Albert per anar plegats cap a Granollers, al peatge d'Arenys comença a ploure de valent ( em sembla que avuui patirem pel clima), arribem a Granollers i desprès de recollir el dorsal i canviar-me ens trovem amb gent del club com el Presi, Pruna, Alejandro i ja en linia de sortida en Vicenç, Pepe, Emma i Joan i en Quimet.
Minut de silenci respectuos pels 3 ciclistes morts i comença la marxa ( de marxa no en te res perque es va a mil per hora), van passant els kms. i em vaig trobant gent de la Grupeta de la Costa com en Popo, Jordi, Venacas i alguns mes, es va molt ràpid i decideixo no sortir a mort perque falten molts kms. per arribar i controlo les pulsacions, arribant a Sant Celoni em trobo molt bé i comencem a pujar Santa Fé amb 4 o 5 menbres del Sant Andreu que porten un bon ritme i nomès fem que passar gent, la pujada és fa llarguíssima fins a Sant Marçal, baixem i afrontem el repetxò que ens portan fins a la benzinera del coll del Ravell on girarem direcció Sant Hilari, girem cap a Sant Sadurní d'Ossmort on la carretera inicialment baixa però en tot moment has de donar-li als pedals, començo Collformic pletòric i vaig passant a gent (sempre amb en Quimet) agafo a gent de la Grupeta de la Costa i això em motiva encara més, paro a dalt de Collformic a repostar aigua i cap a baix falta gent (baixada amb una pluja moderada però que havies de vigilar molt i un fred de nassos) ens passa gent baixant pero no es el moment d'arriscar i arribant a Santa Maria de Palautordera formen un pilot de 10-12 unitats que serà els que arribarem tots junts a meta, les sensacions boníssimes i arribo a Granollers amb un somriure d'orella a orella.
temps: 6'10
km. 170
