Cicles Serrano

dimecres, 19 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS '13





Tot va començar ara fa just un any quan no vaig poder ser finisher de TDM '12, el dissabte vaig acabar l'etapa com vaig poder amb una fortíssima insol.lació que em va deixar totalment KO per sortir diumenge.

Divendres:
Erem uns quants membres del club que estàvem apuntats, vem arribar a Santpedor escalonadament però a l'hora de sopar ens vem reunir tots junts mes els Jordis de IBT en Jaume i la colla de Dimonis.



                                                L'únic valent que va beure vi sopant


1º DIA:

Sona el despertador molt d'hora, 4'40 (no ser si son els nervis o que però he dormit fatal), baixem a esmorzar, intento forçar-me a menjar però ja se sap a aquestes hores costa una mica.

Desprès de recollir l'habitació agafem la furgo i ens dirigim cap al  Pavelló on deixarem les maletes i agafarem la bici per anar a l'Ajuntament on es donarà el tret de sortida.

Aquest any i com a novetat tots els participants portarem a sobre un localitzador per sapiguer ons ens trobem en tot moment, es veu que l'any passat van haver d'anar a buscar gent a la muntanya quant s'estava fent fosc, això també diu molt del tipus de prova.


Perfil de l'etapa.



L'etapa ha començat amb una mica de retard però els primers kms. la gent va com boja, son els més ràpids de l'etapa.

L'Oscar i jo portem un ritme de creuer d'anar fent, sense estressar-nos, el primer tram era pràcticament igual al de l'any passat, els primers corriols els disfrutem moltíssim, desprès ja comencen a tenir zones més tècniques amb molta pedra, on mes d'una vegada he hagut de baixar de la bici.

Entre el km. 60 i 70 comença el meu calvari, la forta calor s'apodera del meu cos i no em deixa menjar pràcticament res de res, algu de fruita als avituallaments i poca cosa mes, de les dues etapes nomès vaig conseguir menjar-me 3 barretes.

Això sí no parava de veure i veure perque no volia de cap de les maneres que em passès el de l'any passat, cada cop feia més calor, al passar les dades del GPS al ordinador els dos dies em surt una màxima de 43º.

Jo intentava enganyar al meu cos, tenia moltes i motles ganes de vomitar així fins arribar a meta, ningú però ningú és pot imaginar el que vaig passar, ni tants sols l'Oscar que va estar al meu costat els dos dies li deia tota la veritat de realment com em trobava però no volia tornar a estar un altre any pensant em que se sent quant ets un MAQUI.

Un cop a meta i desprès de tenir el cos completament desfet no pel malt de cames (és van portar fantàsticament be les dues etapes) sinó al no menjar et deixa xafat. Vaig poder sopar bastant bé això sí molt lentament i obligant-me a acabar el plat de pasta, la botifarra i 2 iogurts.


2º DIA.

Ens desperten molt amablement gent de l'organització, fem una mica ens ronsos i ens vestim per anar esmorzar (ens diuen que tardaran 30' a tenir-ho tot llest) que ve  que haguessín anats aquets minuts al llit.



Perfil de l'etapa.



L'etapa comença amb una petita pujadeta i una baixada espectacular seguidament el primer port del dia, pujada constant amb moltíssima pedra un cop a dalt una de les baixades mes maques d'avui.





Mica en mica noto com el no menjar d'ahir comença a fer factura però en tot moment portem un ritme diesel, ens parem quant ens hem de parar i nomès pensàvem en no passar fora de control per temps.

Avui haviem adoptat un nou biker, amb en David em fet tota l'etapa junts, això ens ha anat molt bé perque quan un tenia crisis l'altre tirava i així anàvem fent.

Desprès de moltes penùries pels molt i molts corriols, senders i demès que hem trobat arribem a l'últim avituallament, nomès ens queden 4 kms, a poc de sortir a la carretera em comença a sortir sang del nas, cullons nomès faltava això, m'he hagut de parar un parell de cops a canviar-me el paper que portava al nas perque enseguida estava xop, a partir d'aquí alguna pujadeta forta que hi havia l' he feta a peu no volia amb el meu estat que em passès res mes.
I per acabar-ho d'arrodonir a 500 mts de l'arribada punxo la roda del davant, posa un cartux de CO2 i no agafa, quina putada no tenia forces per posar una camara i decideixo arribar a peu.

Quan he arribat enseguida la gent de la Creu Roja m'han agafat i m'han portat cap a la furgoneta per curar-me, m'han dit que feia molt mala cara, i allà és on en Raul m'ha donat el troç de fusta (diu que era la primera vegada que donava la fusta com a reconeixement a ser Maqui a l'ambulància).





A dia d'avui (dimecres) encara em fan malt les puntes dels dits dels peus ( de tanta baixada i tanta pedra), algun dit de la mà encara està dormit, el cul ni en parlem, i un mal estar general que suposo que quan recuperi els 3 kg. que vaig perdre en 2 dies em trobaré millor.

Vull felicitar a la gent de TDM'13 perque en tot moment m'he sentit molt ben atès, els avituallaments, un cop finaltizàven les etapes t'ajudàven i et deien cap a on anar.

El recorregut simplement ESPECTACULAR !!!! ja ser que les circustàncies climatològiques son per tots iguals però la calor m'ha fet molt la punyeta aquets dos dies.

A l'Oscar que el vaig enredar i s'ha portat fantàstic, amb el GPS és un autèntic crack molt poques vegades havíem de rectifar el recorregut i que m'ha donat molts i molts ànims els dos dies. GRÀCIES

Com no a la gent del club que hem fet pinya.

                                                                    Això no té preu ....

Per que us feu una idea el primer dia van abandonar uns 100 bikers dels quasi 250 que hi havia i el dissabte no van arribar a la desena, això vol dir que ser un MAQUI NO ÉS GENS FÀCIL.