A principis de setmana ja tenia al cap fer la ruta que puja a Santa Fé per Gualba i Riells i li vaig comentar en Ricard i li va faltar temps per dir-me que si.
Havia quedat a les 8 a Sant Iscle i en Ricard ja estava allà com un clau, vem pujar pel mateix lloc que feia dues setmanes, per dones d'aigua fins a Cal Peraire (rampes de més del 20%), agafem el trencant a esquerres i enlloc de baixar per corriols i pista preferim fer via i agafar la carretera asfaltada que ens portarà fins Sant Celoni.
A partir d'aquí zona completament nova per tots dos i seguint el track de Xavi Salmeron de http://bttamunt.blogspot.com.es/ que la setmana abans havia fet, mireu el blog perque hi han unes fotos ESPECTACULARS !!!!.
Haig de dir que més d'una vegada vem haver de recular a l'hora de seguir el GPS però m'hen vaig sortir prou bé, la pista que va de Sant Celoni a Gualba és un fals plà, fins arribar a Riells on a partir d'aquí no parem de pujar i pujar fins arribar a Santa Fé.
Al arribar a Santa Fé portàvem 54 km i quasi 2.000 mts de desnivell, quasi res.
Mentre pujàvem feia estona que estàvem pensant amb la coca-cola i l'entrepà que ens fotariem a dalt de Santa Fé, un cop arribem a d'alt, restaurant tancat. Quina putada i sense aigua.
L'intenció era seguir tot el track, però com que no saviem el que ens trobariem vem decidir baixar un troç per l'asfalt fins la font que hi ha a peu de carretera, omplir bidons, i pujar fins les antenes i agafar el GR-5 fins a Sant Celoni.
Al arribar a Sant Celoni vem buscar un bar ( i mira que de bars aquest pais n'està plè) i no em vem trobar i ens vem conformar amb carregar piles a la batzinera.
Desprès d'omplir la panxa agafem la carretera i anem pujant fins a Vallgorguina on pujarem pel Xeremell que al final abans d'arribar a Sant Iscle hi han 2 rampes DESCOMUNALTS.
Baixada cap al poble i aquí en Ricard em diu que ja en té prou (5'30) jo em proposo seguir i pujo per la pista que va a la font del Montnegre i empalma amb Can Ginebra (tot a plat, volia probar si era capaç d'aguantar-lo).
Al arribar a Sant Cebrià el cos em demanava més i vaig anar a pujar les famoses basures de Calella, una pujada d'uns 4 kms. també amb el plat gran, per acabar de rematar la feina baixant pel corriol de la Cebrianenca'12.
Desprès de baixar pel corriol espectacular i anar ja cap a casa em trobo la dona (ella anava a caminar) i em diu que si estic boig, has marxat a 7'30 del matí i son gairabé les 4 de la tarda, un dia és un dia.
Vaig arribar a casa molt satisfet de l'entrenament-sortida i amb molta moral i ganes de seguir així..
Hem queda pendent la baixada desde Santa Fé a Sant Celoni seguint el track d'en Xavi.
