La volcanolimits és una ruta de 110 k, i 3.600 metres de desnivell que passa pel Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa i et dona la possibilitat de fer-la de dos maneres: la Full-track en un sol dia i la Half-track és tracta de realitzar-la en dues etapes de 55 km. Tota la ruta s'ha de fer amb GPS.
Com posa a la seva web http://www.volcanolimits.com/.com/ el nivell tècnic i físic (sobretot si fas la Full) és molt alt.
Els dies 12 i 13 de novembre en Pere Raja, Joan Ribes, Carlos i jo vàrem anar a fer la volcanolimits, ja feia molt de temps que ho teniem planejat.
1º DIA:
A les 7 del matí havíem quedat al FREEBIKE (que gentilment ens va deixar la furgoneta com a mitjar de transport) per anar cap a Sant Privat d'En Bas, puntualment vam empendre el camí i a mida que ens i acostàvem feia més fred, just arribar al destí baixem de la furgo, cullons quin fred 2º, ens esperava en Jordi (un tio de p. mare), ens fa fer un petit breafing (una de les coses que s'ens va quedar gravada que ens va dir seguiu el track encara que no veieu camí), hi ha la furgo a preparar les coses per començar la primera etapa.
foto de rigor
Montant un GPS que ens va deixar molt gentilment en Jordi
Tot preparat per començar la primera etapa
La primera part comencça pel mig del poble, per escalfar les cames, seguidament agafem un troç de carril bici, per fer el primer port del dia quasi 5 km. d'asfalt (pensem a veure si ens hem equivocat i hauriem d'haver portat la flaca...) però un cop a d'alt comença l'espectacle canvia tot per complert, agafem corriols, camins amagats, uns escalons de pedra bèstials (aquí és on he practicat la tècnica del escorpion), tècnicament molt i molt exigent.
Si no recordo malament desprès del volcà de Traiter fins al volcà de Tia hi ha una pujada aproximadament de 2 km. que la gran part la vam haver de pujar a peu.
Sobre el km. 28 vem parar a Sant Pau a fer una cola, va ser una petita parada tècnica per seguir disfrutant pels indrets on passàvem.
Els volcans
Un dels paratges més impressionants per on vem passar va ser per la fageda d'en Jordà que diuen que és un dels boscos de faig més meridionals d'Europa.
Més corriols
La part final va ser molt cap a Sant Miquel del Corb una pujada molt dura i la baixada super-tècnica on tot vam posar peu a terra en més d'una ocasió.
Si no recordo malament en fer aquesta etapa vem trigar 5'50 en 55 km això vol dir (hi no anàvem a poc a poc), la dificultat tècnica tant de pujada com de baixada, primer dia no vem tenir gaires problemes d'orientació amb el GPS.
2º DIA
El segon dia començava igual que el dia anterior en questió de fred, temperatura molt baixa que es mantindria durant tot el dia.
Moments abans de començar la segona etapa.
Desprès d'agafar una carretera secundària ens endinsem a una pujada duríssima i amb molta pedra, avui el traçat és molt més ciclable que ahir (sempre amb excepcions) i la primera part amb molt corriol és fa bastant be.
En Pere fen amics
Una altre part del recorregut que em va agradar molt va ser la pujada fins als 1.200 mts d'alçada on un pluja de fulles caigudes dels arbres ens va acompanyar durant el més de 7 km. que va durar la pujada, la pau i la tranquil.litat que hi havia allà nomès la trencàvem nosaltres amb els nostres esbufecs.
Sense comentaris
Disfrutant dels corriols
Com he dit abans tot ciclable, amb alguna excepció
Tot el dia amb molt de fred i vent
Sempre hi ha algú que a la mínima aprofita per descansar una estona
Rupit
La segona part de la ruta d'avui era una mica trencacames, puja baixa i l'últim corriols que en Jordi ens va dir que era espectacular va ser un petit calvari per tots 4 que vem estar més estona a peu que sobre la bici, allò era baixar desde d'alt de tot de la muntanya pel dret sense buscar camí alternatiu.
Avui ens han sortit 6'40 en 55 km. a tots plegats s'ens ha fet un mica pesat la part final de molta estona a peu.
L'experiència m'ha encantat, dos dies d'autèntic btt amb bona gent i moltes ganes de passar-s'ho bé.
Uns dels possibles reptes del 2.013 podria ser aquesta però en versió FULL, ALGÚ S'APUNTA????????????