Cicles Serrano

diumenge, 20 de juny de 2010

CRÒNICA DE LA QUEBRANTAHUESOS

La veritat que no ser com començar a explicar el que vaig sentir ahir, vam aparcar el cotxe a uns 7 km. de Sabiñanigo i feia fred però el sol començava a sortir i tot pintava molt bé, va ser sortir i anar direcció Jaca quan vas pujant per la vall que et portarà a Somport que estava completament negre i ja feia estona que ens estavem mullant, veies molta gent que quan arribava a dalt del Somport reculava conscients que si seguien no hi havia marxa enrera.
En cap moment vaig tenir en el pensament de girar i mira que de les mes de 7 hores sobre la bici 5 h. em vaig mullar.
Puc dir que és una de les marxes mes dures que he fet mai i això que tinc un "llarg curriculum" però entre el temps que feia i no saver el que tens per davant et fan guardar una mica (era la primera vegada que la feia).
Vaig arribar a peu del Somport amb mitja de 37'5 km/h., és un port que es fa llarg però vas fent, les baixades es on ho vaig passar pitjor entre que amb les llantes de carbono no frenava res i que havia d'anar sense ulleres vaig perdre molt de temps.
El famòs Marie Blanc no el vaig trobar tant dur com la gent m'havia comentat si que es cert que els últims 4 kms. es fan pessats.
El Portalet la primera part fins arribar al avituallament no parava de passar gent però noi desprès d'aquí s'hem va fer llarguissim (quan has de menjar i beure que es a les baixades no pots perque has d'estar amb els cinc sentits per no caure) i això un moment o altre és paga, impressionant amb el dia que feia la gent amb carpes animant, a falta de 2 kms. per arribar a dalt vaig començar a intentar escalfar-me les mans perque no podia ni frenar quan vaig coronar no podia posar plat, no tenia tacte a les mans, el polar marcava 4º però entre el vent i la pluja semblava molt pitjor. Va ser creuar la frontera i la carretera estava seca.
La Hoz de Jaca quan vas una mica just es fa dura amb aquells 2 kms. amb aquelles rampes i els últims 20 kms. vaig ajudar amb relleus en un grupet on les forces estaven ja molt escasses.
La valoració que faig és que una marxa com aquesta tant la duresa del recorregut com la climatològica et fan madurar com a ciclista i NINGÚ que el dia 19 de juny no estiguès allà sap el que vam passar tots els que vam acabar la marxa. Per mi té tant merit el primer com el últim perque realment va ser un dia DURÍSSIM, la veritat que tenia uns objectius però amb el dia que feia i tot plegat va ser tot un premi poder-la acabar amb 7'34'.


Aquest matí m'he près la llicència de comprar els dos diaris que parlaven de la Quebrantahuesos i posa que 1.200 participants van abandonar abans de pujar el Marie Blanc, les condicions metereològiques com van ser d'adverses.


Els nùvols ja ens estaven avisant indirectament del que ens trobariem




L'Albert i jo a la sortida qui ens diria amb aquest solet el que ens acabariem mullant

A la sortida desde que van tirar el petard fins que ens vem moure 9 minuts i fins que vem passar per l'alfombra del xip 14'5 minuts

La millor recompensa quan arribes

Avui hem pujat amb la familia al Portalet 1º i estava nevant

El poble

El hotel on hem estat allotjats tot el cap de setmana





3 comentaris:

  1. Felicitats!! Ets dels pocs que conec que l'han acabat aquest any.... mare meva com està el temps, ens farà acabar bojos!! Jo fent les 3 Nacions vaig patir un fred!! Vaja, al Soldeu ja ens estava nevant...(mira video al blog). Res, a tornar a la nostre NII jejeje ;-)

    ResponElimina
  2. Mònica moltes felicitat primer per haver acabat les Tres Nacions i desprès per haver pujat al podi que deu ser una sensació única (pels que no estem acostumats), va ser un dia molt i molt dur però ara em queda l'experiència viscuda,
    Ens veiem!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Moltes i moltes felicitats Alex!!!! La veritat es que té molt de mèrit acabar-la amb el dia que us va fer!!! Molt bon temps per tenir que anar molt poc a poc a les baixades!! Ets un crack!!! cuida't i fins aviat!!

    ResponElimina