2 dies de btt pel Montseny

Raro en mi però avui farè 2 cròniques en una sola entrada, comencem per diumenge, havia quedat amb l'Oscar Mas a les 7 per trobar a la gent del club a Cal Peraire de Sant Iscle, allà van aperèixer en Tendo, Sergi M. (va arribar amb algun "gin-tònic a sobre", en Fuga i Xavi Celma.

La ruta era pujar a Santa Fé pel GR-5 però fins arribar a Sant Celoni vem deixar en Tendo que ens guies, ons ens va portar per ple de corriols i camins molt xulos.

Un cop a Sant Celoni comencen les primeres rampes per pista que t'avisen del que vindrà, anem pujant en diferents grups, jo coneixia la pujada fins a la cruïlla de la carretera que puja a Santa Fé, i vaig fent, la segona part que és la que no coneixia em va semblar espectacular, pista amb molta pedra, típica del Pirineu.

Jo havia d'estar a les 12 a casa i vaig avisar que giraria abans, tots van donar la volta, portàvem 42 km.

Baixada pel mateix lloc on hem pujat i fins arribar a Sant Celoni va ser un repetxo "palo" constant per acabar de cremar els pocs cartutxos que ens quedàven.

Al arribar a Sant Celoni en Xavi i jo vem agafar la carretera perque teniem més pressa, vem anar a relleus, jo en vaig fer pocs, com em portava de collat el tio,  jo un cop a Vallgorguina vaig agafar el desvio i vaig pujar pel Xeremell que em portaria fins a Sant Iscle i desprès tot baixada, però per arribar a Sant Iscle hi han 3 rampots infernals que encara ara els malaeixo.

Al final em van sortir 4'50  75 km. i 1940 mts de desnivell.

Dimarts

Avui havia quedat amb en Ricard, la ruta era la mateixa que diumenge però volia arribar fins a dalt de tot.

Em anat a un ritme tranquil sense forçar gaire, potser en algun moment he tirat una estona sol però sempre pendent del company, s'ha portat de fàbula.

                                                Aquí és on diumenge vem donar la volta

No savia que ens faltava molt poc per arribar a la carretera asfaltada, vem fer menys d'1 km. i vem anar a parar al desvio del Turó de L'home.

La tornada ha sigut pel mateix lloc de la pujada però al arribar a Sant Celoni  em tirat cap a Vallgorguina on feia estona que tenia al cap el crosant de xocolata que em fotaria a la fleca i la cola.

Hem pujat per la pista que porta a Sant Martí del Montnegre, no savia molt be on era, sort d'en Ricard que a cada moment em deia que ens trobariem.

Hem anat pujant fins arrribar a Cal Peraire i ell ha tirat cap a casa, aquí portava 4'50, a mi s'he m'havia posat al cap que havia de fer 6 horetes, i així ha sigut he allargat la ruta fins que al final m'han sortit

Les sensacions han sigut molt bones durant tota la sortida, i això que em pensava que encara no estava recuperat de diumenge.