Aquest passat dissabte 3 d'agost va tenir lloc la LWS nonstop 2013 ruta del Ermità, que constava de 160 km. i 5.000 mts. de desnivell positiu.
Divendres al vespre un cop instal.lats ja a Castellar de N'hug i desprès del curradíssim breafing que ens va fer en Roger (autor de la ruta) vem sopar a la fonda del poble on ens tenien preparat una menú força complert. Coincidia amb l'aniversari de Xavier R.
Durant el sopar van haver-hi moltes bromes i sobretot anar omplint i omplint copes de vi (les ampolles semblàven que tinguessin un forat) i desprès amb els cafès va aperèixer del no res una ampolla d'Absolut
Un des moments més APOTEOSICS que hi va haver va ser la nit del divendres al alberg on dormiem
Això eren gairabé les 2 de la matinada i en Pruna ja es vestia per anar a pedalar i la foto de baix SENSE COMENTARIS.
Entre pitus i flautes vem anar a dormir passades les 2 i a les 4'15 sonava el despertador.
Amb 30' de retras de l'hora prevista de sortida (per la juerga d'unes hores abans) vem començar la nostra particular aventura.
La temperatura era molt bona, no feia gens de fred, la majoria amb les nostres llums vem arrancar la marxa.
La primera part de la ruta era molt lenta, sobretot aquest GR (entre que era molt de nit i alhora molt tècnic és va fer llarg).
Un dels moments paissatgisticament parlant va ser aqueste impressionants vistes
Desprès vem anar fent corriols força divertits i ens va tocar fent un portet d'asfalt (Coll de Merolla) on a dalt s'ens va enganxar un gos que el vem batejar amb el nom de Kilian gosset (ens va acompanyar més de 20 km.)
Aquí el pobre gosset l'haviem tret de punt
Desprès de pedalar una bona estona en vem trobar un personatge molt peculiar en Kun, un tio que viu sol enmig de la muntanya amb el seu bestiar i les seves plantes ....
En Roger abans del dinar ens havia preparat una serie de corriols que van ser la delicia de tots els presents, tot seguit dinar a Ardericó.
Estàvem tots morts de son.
Just desprès del dinar va venir una de le pujades més dures del dia, Coll de Jou, una pista amb molta pedra i unes rampes infernal , aquí la calor, que estàvem fent la digestió i la falta de son van posar a cadascú al seu lloc.
Desprès d'una baixada molt llarga vem arribar a Guardiola de Berguedà on literalment vem arrassar un supermercat
I desprès de carregar les piles a base de bolleria industrial ens tocava la última i més temuda pujada, Coll de Pal (19 km.) en principi haviem de pujar un troç d'asfalt per agafar una pista i tornar a agafar l'asfalt però per falta de llum solar i que la gent no estava per tirar coets, vem fer tota l'ascenció per l'asfalt.
Haig de confessar que aquí és on vaig passar un moment de crisis (no per portar cap pàjara ni per tenir rampes a les cames) sinó perque literalment m'estava dormint sobre la bicicleta, pujant vaig trobar una mini-cascada que sortia de entre les roque i vaig fotre el cap sense pensar-ho dues vegades (durant uns kms. semblava que m'haguès pres 5 cafès de cop).
Desprès d'uns quants reagrupaments durant la pujada ens vem trobar a dalt, hi havia cares que ho deien tot, blanques com la llet, gent enrempada, altres que intentàven aguantar la compustura i els PROS que estàven com si acabessin de començar.
Un cop a dalt baixada pel BIKE PARK de la MOLINA i tocava l'últim portet del dia, Coll de la Creueta que el vem fer tots juntets.
Baixada de uns 10 km. fins a Castellar de N'hug amb un fred que pela i arribada més que triunfal a la plaça del poble.
Sopar fi de festa
HA SIGUT UN CAP DE SETMANA QUE RECORDARÉ SEMPRE, EN ROGER I LA MIREIA QUE ENS HAN TRACTA MILLOR IMPOSSIBLE, ELS AMICS AMB ELS QUALS HE COMPARTIT UNA AUTÈNTICA NONSTOP, LA RUTA, ELS PAISSATGES, LES ANECTODOTES, SOBRETOT LA NIT DE DIVENDRES ( I AIXÒ QUE JO PENSAVA QUE ELS PROS AQUESTES COSES NO LES FEIEN).,
PD: no saveu el mèrit que té el que vem fer amb les condicions que ho vem fer (dormint 2 horetes ) i la duresa de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada