Cicles Serrano

diumenge, 20 de juny del 2010

CRÒNICA DE LA QUEBRANTAHUESOS

La veritat que no ser com començar a explicar el que vaig sentir ahir, vam aparcar el cotxe a uns 7 km. de Sabiñanigo i feia fred però el sol començava a sortir i tot pintava molt bé, va ser sortir i anar direcció Jaca quan vas pujant per la vall que et portarà a Somport que estava completament negre i ja feia estona que ens estavem mullant, veies molta gent que quan arribava a dalt del Somport reculava conscients que si seguien no hi havia marxa enrera.
En cap moment vaig tenir en el pensament de girar i mira que de les mes de 7 hores sobre la bici 5 h. em vaig mullar.
Puc dir que és una de les marxes mes dures que he fet mai i això que tinc un "llarg curriculum" però entre el temps que feia i no saver el que tens per davant et fan guardar una mica (era la primera vegada que la feia).
Vaig arribar a peu del Somport amb mitja de 37'5 km/h., és un port que es fa llarg però vas fent, les baixades es on ho vaig passar pitjor entre que amb les llantes de carbono no frenava res i que havia d'anar sense ulleres vaig perdre molt de temps.
El famòs Marie Blanc no el vaig trobar tant dur com la gent m'havia comentat si que es cert que els últims 4 kms. es fan pessats.
El Portalet la primera part fins arribar al avituallament no parava de passar gent però noi desprès d'aquí s'hem va fer llarguissim (quan has de menjar i beure que es a les baixades no pots perque has d'estar amb els cinc sentits per no caure) i això un moment o altre és paga, impressionant amb el dia que feia la gent amb carpes animant, a falta de 2 kms. per arribar a dalt vaig començar a intentar escalfar-me les mans perque no podia ni frenar quan vaig coronar no podia posar plat, no tenia tacte a les mans, el polar marcava 4º però entre el vent i la pluja semblava molt pitjor. Va ser creuar la frontera i la carretera estava seca.
La Hoz de Jaca quan vas una mica just es fa dura amb aquells 2 kms. amb aquelles rampes i els últims 20 kms. vaig ajudar amb relleus en un grupet on les forces estaven ja molt escasses.
La valoració que faig és que una marxa com aquesta tant la duresa del recorregut com la climatològica et fan madurar com a ciclista i NINGÚ que el dia 19 de juny no estiguès allà sap el que vam passar tots els que vam acabar la marxa. Per mi té tant merit el primer com el últim perque realment va ser un dia DURÍSSIM, la veritat que tenia uns objectius però amb el dia que feia i tot plegat va ser tot un premi poder-la acabar amb 7'34'.


Aquest matí m'he près la llicència de comprar els dos diaris que parlaven de la Quebrantahuesos i posa que 1.200 participants van abandonar abans de pujar el Marie Blanc, les condicions metereològiques com van ser d'adverses.


Els nùvols ja ens estaven avisant indirectament del que ens trobariem




L'Albert i jo a la sortida qui ens diria amb aquest solet el que ens acabariem mullant

A la sortida desde que van tirar el petard fins que ens vem moure 9 minuts i fins que vem passar per l'alfombra del xip 14'5 minuts

La millor recompensa quan arribes

Avui hem pujat amb la familia al Portalet 1º i estava nevant

El poble

El hotel on hem estat allotjats tot el cap de setmana





divendres, 18 de juny del 2010

dijous, 17 de juny del 2010

JA ESTÀ AQUÍ

Doncs si ja està aquí, tota la temporada pensant en la Quebrantahuesos i per fi dissabte arriba el dia X marcat en el calendari.
Aquesta vegada marxo amb la familia ( la dona i la nena), és la primera vegada que m'acompanyen a una marxa.
La veritat que abans d'anar a la Quebrantahuesos he fet varies marxes com la de Rutes del Montseny, Terra de Remences i l'última Graus i apart les sortides amb el club que els que ens coneguin ja saven com anem ... i estit super content amb els resultat obtinguts i amb molta moral per dissabte sempre que el temps ens ho permeti i les coses no pinten gaire bé.
Des d'aquí vull desitjar molta sort a tots els participants tant del Club Ciclista Arenys de Munt com tota la gent que em coneix.

SORT A TOTHOM!!!!!!!!!!


Perfil de l'etapa

La clau de la marxa el Portalet

divendres, 4 de juny del 2010

PUJADA AL TURÓ DE L'HOME

Ja feia dies que hi volia pujar i avui ha sigut el dia, volia anar-hi sol sense que ningú m'imposès cap ritme, la veritat que ha sigut una pujada que me l'he près molt i molt tranquila excpete el Turó de l'Home que no saps mai com pujar-lo, la veritat és que he optat pujar per Mosqueroles per la via més directa i a la vegada més dura, però és que el dimecres ja havia pujat per Santa Fé i no em venia gens de gust.
La pujada ha sigut preciosa amb un silenci quasi sepulcral nomès trencat pel cant d'ocells i les fulles que ballaven al son del vent.
Al final m'han sortit 94 kms. en 4'30h.



He pujat per Mosqueroles la via ràpida però mes dura que per Sant Fé

La Costa del Montseny

Allà dalt haig d'anar

Agafant la carretera que em portarà a dalt de tot

En plena pujada

La bici tenia sed

Cada cop falta menys!!!

A dalt del Turó de l'Home


Ha sigut una setmana de fer forces kms., el dilluns amb les cames encara calentes de la marxa de Graus havia quedat per sortir i vem anar fins a Matarò per pujar Orrius baixar fins a la Roca i pujar Parpers baixar fins a Matarò i anar a buscar la N-II fins a Malgrat i tornar cap a Sant Cebrià.
En total 95 kms. en 3'25.

El dimecres vam pujar per Collsacreu per anar a buscar Santa Fé un cop a dalt coca-cola de rutina i baixada pel mateix lloc per anar a pujar l'ermita de Riells (6km.), pujem coll de n'Orri i anem direcció Tordera per tornar cap a casa.
En total 132 kms. i 5'15.

El dijous vaig sortir a estirar les cames 2 horetes.

diumenge, 30 de maig del 2010

MARXA GRAUS

El dissabte vaig participar a la marxa Puertos de la Ribagorza a Graus, tot va començar el divendres a les 4h. on vem quedar a casa meva per anar direcció Graus, la veritat que pel camí ens va enganxar pluja i més pluja que ens feia pensar en el pitjor, un cop a Graus no plovia però el cel no semblava molt serè pel dia següent, desprès d'anar a la recollida de dorsals i picar alguna cosa teniem taula encarregada per sopar.
El dissabte a les 6'10 h. sonen els dos despertadors que teniem posats i menjem alguna cosa encara que aquelles hores no entra res.
Comença la marxa i és va com sempre a mil i faig el 1º port del dia (Castillo de Laguarres) en companyia d'en Joan perque el Albert havia sortit una mica més endavant, baixant em quedo tallat i en Joan agafa un grup on s'anava molt ràpid i el meu no tant, desprès de uns 60 kms entre baixada i planer començo a pujar el 2º port ( Serrate-Vilas del Turbón) a un bon ritme abans de començar a pujar 3º port (Bonansa) veig en Joan i l'Albert parats al avituallament i els dic que jo segueixo, poso un ritme molt suau per recuperar i espero que m'agafin per darrera per fer el que queda de marxa junts.
En el 4º port (Col de Espina) tinc un moment de crisis i els dos AMICS de Sant Cebrià m'esperen, a la baixada els atrapo, baixada curta i afronto el últim port del dia (Col de Fades) que ja m'havia recuperat completament dels moments de crisis que havia passat, agafem un grup nombròs que anaven com a motos per fer els últims 60 kms.
Al final han sigut 6'18 a una velocitat mitja de 31,70 i content perque he rebaixat en 50' minuts el temps de l'any passat i amb molta moral perque segons diuen les males llengües s'han de sumar uns 30' per a la Quebrantahuesos.




Camí de Graus on va ploure de valent

El divendres vem anar a buscar els dorsals

Sopant un plat de pasta

Visitant el poble desprès de sopar

En Joan somiant amb els angelets

6'20 del matí agafant forces pel matií que ens esparava

En un galliner és on van dormir les nostres màquines el divendres a la nit

Jo a la sortida

En Joan i jo a la sortida

El pilot anant cap al port de Serrate-Vilas del Turbon

Pujant el port de Bonansa

Els tunels on hi havia uns generadors perque donguessin llum

Encara hi havia neu al cims de les muntanyes, quan tornavem amb el cotxe vam veure molts cotxes amb esquis

En Joan marcant ritme

L'Albert recuperant forces desprès de la marxa

Hi havia una carpa amb taules i cadires per poder dinar tranquilament

Fent cua per recollir la medalla d'or