Aquest cap de setmana la meva intenció era aprofitar-lo al màxim ciclisticament parlant perque estava de vacances.
Dissabte: Sortida amb la gent de l'Arenys de Munt (tots els gallos estàven a la Volta a la Cerdanya) però tenia ganes de sortir amb ells, tot el puto matí a pals així que em 4 horetes 120 km. i les cames trinxades.
Diumenge: La meva intenció era anar a còrrer a la marxa de Fogars, quan vaig anar a dormir no les tenia totes però aquest matí quan ha sonat el despertador no m'ho he pensat dues vegades, cap a Fogars falta gent.
Gent coneguda: Alan, Ramon, David gent del Jabalí Bikers, la meva intenció era improvisar sobre la marxa no savia com respondria el cos i les cames desprès de la pallissa de dissabte.
El circuit estava molt ben marcat en tot moment (molt difícil de perdre's) però tot pista i pista i més pista això si amb 44 km. m'ha sortit un desnivell de 1469 metres (casi ná).
He tingut un parell de sustos baixant i exclar a la tercera hostia padre, no ha sigut res però encara em faltàven més de 20 km. per acabar.
La conclusió és que he acabat el cap de setmana molt content de les sensacions i com s'han portat les cames, ara ja pensant en la pròxima.
Cicles Serrano
diumenge, 16 de setembre del 2012
dilluns, 10 de setembre del 2012
COSTA BRAVA BTT XTREM '12
Aquest diumenge dia 9 vaig participar a la 1ª marxa COSTA BRAVA BTT XTREM http://freebikeblanes.es/bttextrem.php, hi havien dos recorreguts un de 40 km. i un altre de 90 km., vaig decidir el curt perque desprès de la Transpyr les meves sortides no passes de mes de 2'30 hi ha mes desprès havia d'anar a treballar.
Uns 350 ciclistes van pendre la sortida on hi havien moltíssimes cares conegudes, no posaré noms per no deixar-me a ningú.
El recorregut ja el coneixia perque l'havia fet i s'ha de dir que era bastant dur, baixades tècniques amb corriols de pujada i algún tram de pista.
Les sensacions no van estar tant malament, les cames van respondre però tanta estona amb les pulsacions tant altes no estic acostumat.
L'organització molt bé, el circuit ben marcat els avituallaments, a l'arribada estàvem allà sentats i no paravèn de portar plats de pasta, torrades, botifarra, llom i sindria i barra lliure de beguda.
.jpg)
dimarts, 17 de juliol del 2012
dimarts, 10 de juliol del 2012
CRÒNICA DE LA TRANSPYR 2012
Desprès de més de 63 hores pedalant (amb sanció inclosa d'una hora pera arribar a un control de pas amb una diferència de més de 2 minuts amb en Jaume) i moltes estones empenyent la bici, puc dic que sóc FINISHER.
Ha sigut una experiència molt dura tant física com mentalment, era cada dia una rutina, et despertaves a les 6'15, esmorzar contundent per agafar forces, vaselina per tot arreu i a les 8 començava l'etapa, entre 7-9 hores diaries sobre la bici, quan arribaves intentaves menjar alguna cosa consistent i a les 19'30 cada dia a sopar, amanida, pasta, fruita i alguna cosa de carn (haig de dir que he trobat una mica just el tema del menjar, els corredors necessitem menjar molt i una mica mes de varietat per poder superar tantes hores sobre la bicicleta.
Hi han hagut etapes de tot, un dia pujant un port a les 15 h. de la tarda l'organització ens van dir que estàvem a 44º, era per veure-ho carretera asfaltada que pica amunt i totes les hombres estàven ocupades per gent sense el mallot ni les sabates amb cares molt desencaixades, l'altre pujant cap a la Molina una tempesta impressionant amb algún intent de pedregada.
L'etapa de Jaca vam sortir una hora més tard perque a les 7'30 va caure el diluvi universal.
Com a conseqüència d'aquesta tempesta l'etapa de Jaca a Isaba va ser un infern, la bici amb les rodes de 27'5 .
Aquí el TEAM FREEBIKE 1 i 2 moments abans de la sortida.
Un dels pocs dies que vaig arribar d'hora i vaig aprofitar per dinar.
En Jaume en acció
Aquí a la barqueta que ens portaria cap a Sant Sebastian
Última avituallament abans d'arribar a Sant Sebastian
SENSE PARAULES
Vull donar les gràcies primer al Alberto Perez per portar-nos a Roses el divendres i fer-li perdre la tarda, en Jaume (la meva parella en aquesta Transpyr) que quan he tingut algun moment de crisis ell m'ha animat i és una total garantia en proves d'aquestes característiques, en Toni i en Popo en carrera no els he vist el pel, abans i desprès hem compartit moltes estones junts, menjars, hotels. En Xavi i en Carles que em el seu bon humor em rigut molt.
Una menció molt especial pel Roger primera etapa km. 40 és trenca el dit de la mà, ha de plegar per el tio ha fet totes les demès etapes amb el dit trencat i per més mala sort un dia 40 km. sense la cala d'un peu i un altre dia amb la tija del sillin trencada, i el seu company Melcior que repatia experiència ha demostrat el seu talent.
El recorregut ha sigut espectacular sobretot les dos últimes etapes, la vegetació era completament diferent al que estem acostumats per aquí, el bosc d'Irati és per veure'l, etc...
Quan vagi tinguen més fotos ja les aniré posant.
dilluns, 18 de juny del 2012
CRÒNICA TERRA DE MAQUIS
Abans de expressar el que he viscut aquest cap de setmana vull felicitar a l'organització de Terra de Maquis per com ens han tractat durant tot el cap de setmana i el tracte de tú a tú que hem rebut.
Tot comença divendres a mitja tarda quan en Jaume em passa a buscar i anem direcció al Bages, recollida de dorsal, ens solucionen els problemes amb el gps, allà ja m'adono que el tracte és com si ens coneguessim de sempre i sempre molt atents amb tot.
Tot seguit anem a buscar el hotel i un cop instal.lats ens trobem als Jordis on compartirem taula per sopar, aquí ja veia que alguna cosa no funcionava no hi havia manera que el sopar m'entrès.
Vull agraïr també al Hotel Ramon perque em van deixar un llençol per poder passar la nit a la casa de colònies on dormiriem dissabte.
Dissabte a les 5 del matí sona el despertador baixo a esmorzar, noto que no tinc el estòmac tant tancat com ahir a la nit.
Comença el repte son les 7'18 del matí, la gent no la veig nerviosa com a altres curses, bon ambient, anem fent i amb un parell d'hores portem uns 35 kms. (m'extranya molt perque l'organització feia un promig de 10 km/hora), a partir d'aquí es quan comença la dificultat, tot son corriols tant de pujada com de baixada, feia molta calor el garmin (abans de que es parès per la bateria 8'20) marcava 39º, anem fent potser un pel massa ràpid per afrontar una prova de dos dies i amb la seva dificultat, sobre el km. 70 jo ja volia plegar als avituallament no podia menjar, tenia l'estòmac tancat.
El recorregut no donava gaire treba, de pista no n'hi havia en prou feia i això feia que no podessis descansar, baixades llarguissimes on tenies ganes de tornar a pujar perque els dits et feien malt de tant frenar.
Van passant els kms. i jo cada vegada més mort, en mes d'una ocasió en corriols planers vaig caure a les bardisses de no poder mantenir la bicicleta recta.
Quan faltava poc per arribar sento una música molt forta que em diu que queda poquíssim, veig el cartell de últim km., s'hem cau una petita llàgrima de satisfacció, ara si ha sigut el km. més llarg de la meva vida.
Vull fer una menció especial al Jaume sense ell avui no haguès pogut acabar l'etapa desprès de 13 hores i 130 km. amb 3.500 metres de desnivell.
Un cop a l'arribada torno a felicitar a l'organtizació un tracte exquisit, ells es preocupaven de solucionar-te qualsevol problema o dubte que poguessis tenir.
Un cop dutxat vaig a sopar i el plat de macarrons amb la botifarra no hi havia manera que m'entrès, un cop a l'habitació on hi dormiem més de 30 persones una calor insoportable, em va costar molt dormir, tenia com sensacions de mareix que em tenien una mica preocupat.
Diumenge m'aixeco i sé que avui no sortiré però per si acas em vesteixo de ciclista i baixo a esmorzar perque si m'entra be sortiré, res mas de lo mismo, el cop de calor que vaig agafar ahir encara em dura.
Les conclusion que trec són que he fet un enorme exercici de capacitat de patiment sobre la bici el dissabte i el diumenge no volia posar en perill el meu estat de salut, una cosa és sortir cansat o amb malt de cames i l'altre que et trobis malament pel cop de calor.
Tot comença divendres a mitja tarda quan en Jaume em passa a buscar i anem direcció al Bages, recollida de dorsal, ens solucionen els problemes amb el gps, allà ja m'adono que el tracte és com si ens coneguessim de sempre i sempre molt atents amb tot.
Tot seguit anem a buscar el hotel i un cop instal.lats ens trobem als Jordis on compartirem taula per sopar, aquí ja veia que alguna cosa no funcionava no hi havia manera que el sopar m'entrès.
Vull agraïr també al Hotel Ramon perque em van deixar un llençol per poder passar la nit a la casa de colònies on dormiriem dissabte.
Dissabte a les 5 del matí sona el despertador baixo a esmorzar, noto que no tinc el estòmac tant tancat com ahir a la nit.
Comença el repte son les 7'18 del matí, la gent no la veig nerviosa com a altres curses, bon ambient, anem fent i amb un parell d'hores portem uns 35 kms. (m'extranya molt perque l'organització feia un promig de 10 km/hora), a partir d'aquí es quan comença la dificultat, tot son corriols tant de pujada com de baixada, feia molta calor el garmin (abans de que es parès per la bateria 8'20) marcava 39º, anem fent potser un pel massa ràpid per afrontar una prova de dos dies i amb la seva dificultat, sobre el km. 70 jo ja volia plegar als avituallament no podia menjar, tenia l'estòmac tancat.
El recorregut no donava gaire treba, de pista no n'hi havia en prou feia i això feia que no podessis descansar, baixades llarguissimes on tenies ganes de tornar a pujar perque els dits et feien malt de tant frenar.
Van passant els kms. i jo cada vegada més mort, en mes d'una ocasió en corriols planers vaig caure a les bardisses de no poder mantenir la bicicleta recta.
Quan faltava poc per arribar sento una música molt forta que em diu que queda poquíssim, veig el cartell de últim km., s'hem cau una petita llàgrima de satisfacció, ara si ha sigut el km. més llarg de la meva vida.
Vull fer una menció especial al Jaume sense ell avui no haguès pogut acabar l'etapa desprès de 13 hores i 130 km. amb 3.500 metres de desnivell.
Un cop a l'arribada torno a felicitar a l'organtizació un tracte exquisit, ells es preocupaven de solucionar-te qualsevol problema o dubte que poguessis tenir.
Un cop dutxat vaig a sopar i el plat de macarrons amb la botifarra no hi havia manera que m'entrès, un cop a l'habitació on hi dormiem més de 30 persones una calor insoportable, em va costar molt dormir, tenia com sensacions de mareix que em tenien una mica preocupat.
Diumenge m'aixeco i sé que avui no sortiré però per si acas em vesteixo de ciclista i baixo a esmorzar perque si m'entra be sortiré, res mas de lo mismo, el cop de calor que vaig agafar ahir encara em dura.
Les conclusion que trec són que he fet un enorme exercici de capacitat de patiment sobre la bici el dissabte i el diumenge no volia posar en perill el meu estat de salut, una cosa és sortir cansat o amb malt de cames i l'altre que et trobis malament pel cop de calor.
dimecres, 13 de juny del 2012
JA LA TENIM AQUÍ TERRA DE MAQUIS 2012
Article copiat de BTT a Tope.
Ha arriba't l'hora de la veritat...Terra de Maquis 2012 Després de mesos i mesos d'entrenament, de sortir a entrenar després d'una llarga jornada de treball, després de deixar els nens a escola, després de caps de setmana fent temps per anar a entrenar i alhora poder estar amb la familia.
Quilòmetres i quilòmetres amb la bicicleta per tal d'acostumar el cos i els músculs a esforços de llarga durada, acostumar el cos a patir i a no defallir malgrat les adversitats. Preparar la ment perque controli en tot moment els moviments que ha de realitzar el cos.
Si ja ha arribat l'hora de la veritat. És l'hora de Terra de Maquis 2012, una de les curses de BTT més dures que hi ha dins l' àmbit nacional, un veritable repte que per segon any arriba a terres de la Catalunya Central.
Aprop de 160 valents participaran en aquesta segona edició, molts d'ells amb l'intenció de poder acabar, d'arribar el més lluny possible, d' aconseguir un repte que molt pocs han realitzat, de superaració i de poder conviure dos dies amb gent amb la mateixa afició.
Aquesta gran cursa tindrà lloc el proper 16 i 17 de juny de 2012 i començarà en la bonica vila de Santpedor (Bages), http://www.terrademaquis.com/. El mateix dissabte durant tot el dia l'organització ha prepara't una gran fira de la bicicleta, on hi haurà també productes artesants, inflables i activitats per nens i moltes coses més.
Des de BTT a tope! animem a tothom que li agradi l'esport de la bicicleta tot terreny a venir a animar aquets super-atletes que realitzaran més de 230 km en dos dies amb més de 6500 metres de desnivell acumulat, impressionant!
Ha arriba't l'hora de la veritat...Terra de Maquis 2012 Després de mesos i mesos d'entrenament, de sortir a entrenar després d'una llarga jornada de treball, després de deixar els nens a escola, després de caps de setmana fent temps per anar a entrenar i alhora poder estar amb la familia.
Quilòmetres i quilòmetres amb la bicicleta per tal d'acostumar el cos i els músculs a esforços de llarga durada, acostumar el cos a patir i a no defallir malgrat les adversitats. Preparar la ment perque controli en tot moment els moviments que ha de realitzar el cos.
Si ja ha arribat l'hora de la veritat. És l'hora de Terra de Maquis 2012, una de les curses de BTT més dures que hi ha dins l' àmbit nacional, un veritable repte que per segon any arriba a terres de la Catalunya Central.
Aprop de 160 valents participaran en aquesta segona edició, molts d'ells amb l'intenció de poder acabar, d'arribar el més lluny possible, d' aconseguir un repte que molt pocs han realitzat, de superaració i de poder conviure dos dies amb gent amb la mateixa afició.
Aquesta gran cursa tindrà lloc el proper 16 i 17 de juny de 2012 i començarà en la bonica vila de Santpedor (Bages), http://www.terrademaquis.com/. El mateix dissabte durant tot el dia l'organització ha prepara't una gran fira de la bicicleta, on hi haurà també productes artesants, inflables i activitats per nens i moltes coses més.
Des de BTT a tope! animem a tothom que li agradi l'esport de la bicicleta tot terreny a venir a animar aquets super-atletes que realitzaran més de 230 km en dos dies amb més de 6500 metres de desnivell acumulat, impressionant!
dilluns, 4 de juny del 2012
4ª BTT. TRENCA CAMES 2012
Ahir vaig participar per primera vegada a la TRENCA CAMES (Llavaneres), desprès d'una setmana de carga amb molts kms. em venia de gust fer una marxa de btt.
Jo per les meves condicions físiques sóc diesel i no tinc l'explosivitat de fer 30 kms. a tope.
M'havien dit que hi hauria molt de corriol i volia provar les noves rodes a veure com responien, haig de dir que ahir no ser si era jo o les rodes però pujant estava una mica "torpe", baixant em notava bastant més còmode.
Vull remarcar que el circuit era d'allò més entretingut, pujades a peu interminables plè de corriols tant de pujada, i TOT molt ben senyalitzat, era pràcticament impossible perdre's.
Molta gent coneguda en Sergi M. i en Fuga que els dos quan jo vaig arribar estaven a l'ambulància curant les ferides que és van fer i que dir de "Pina" 4ª a la general (ahir hi havien molts gallos).
Conclusions bones vaig arribar molt sencer a meta i descobrint nous camins a prop de casa i treure'm una mica el mono de carrera que tenia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)