2º OPEN BTT MUNTBIKES

Aquest passat diumenge 28 d'octubre és celebrava el 2º OPEN MUNTBIKES i cap Arenys de Munt falta gent.
Ja feia dies que tenia ganes de fer alguna marxa i que millor que la que organitzaven la gent del MUNTBIKES.
Diumenge el matí em dirigeixo cap Arenys de Munt ja em el dorsal posat i cullons quin fred que feia, mentre em preparava em trobo en Miquel i junts ens dirigim cap a la plaça, plè de gent coneguda (no els nombraré per no deixar-me'n cap).
Desprès d'escalfar una miqueta em poso a la linia de sortida, raro em mi estic molt endevant, desprès d'un retard de 15 minuts de l'hora prevista  i amb un fred gelat comença la marxa, riera avall i allò semblava una pista de patinatge sobre gel però amb sorra de la riera que era difícil mantenir l'equilibri.
Un parell de corriols per agafar la pista que ens portarà fins a la Creu de Canet, molta pujada (vaig massa ràpid, vaig adelantant a molta gent), arribem als corriols típics de la Creu i baixem cap a Sant Iscle i un cop allà cap amunt (aquí em noto fatal moltes ganes de vomitar), un cop a la pista principal de St. Iscle m'ho pren em més calma, vaig fent, em passen uns quants corredors, un cop arribem a cal Peraire i comencem a baixar cap a Vallgorguina, aquí he fet un resset i savia que venien unes fortes pendents, començo amb 4-5 bikers i mica a mica els vaig deixant, em noto molt i molt bé.
Baixada llarguíssima fins el pou del glaç i pujada altre cop interminable,molt dura,  torno a coincidir amb altres bikers i torno a quedar-me solt, vaig molt bé, arribant a dalt a la pista em trobo un biker i en el planer ell amb la seva 29' em porta de cul, aguanto com puc, i en del repetxons més durs m'en vaig i jo no el torno a veure fins a l'arribada.
La guinda del pastís és l'últim corriol (camí amagat) que et deixa un bon gust de boca.
Les sensacions bones, he començat massa fort i durant una estona ho he pagat però desprès m'he recuperat bastant bé.
Vull felicitar a tota la gent que ha fet possible aquesta marxa, tot molt ben senyaltizat, a les cruïlles perilloses hi havia un voluntari, tot molt i molt bé.

CAP DE SETMAN INTENS: DISSABTE CARRETERA I DIUMENGE MARXA DE FOGARS

Aquest cap de setmana la meva intenció era aprofitar-lo al màxim ciclisticament parlant perque estava de vacances.
Dissabte: Sortida amb la gent de l'Arenys de Munt (tots els gallos estàven a la Volta a la Cerdanya) però tenia ganes de sortir amb ells, tot el puto matí a pals així que em 4 horetes 120 km. i les cames trinxades.
Diumenge: La meva intenció era anar a còrrer a la marxa de Fogars, quan vaig anar a dormir no les tenia totes però aquest matí quan ha sonat el despertador no m'ho he pensat dues vegades, cap a Fogars falta gent.
Gent coneguda: Alan, Ramon, David gent del Jabalí Bikers, la meva intenció era improvisar sobre la marxa no savia com respondria el cos i les cames desprès de la pallissa de dissabte.
El circuit estava molt ben marcat en tot moment (molt difícil de perdre's) però tot pista i pista i més pista això si amb 44 km. m'ha sortit un desnivell de 1469 metres (casi ná).
He tingut un parell de sustos baixant i exclar a la tercera hostia padre, no ha sigut res però encara em faltàven més de 20 km. per acabar.
La conclusió és que he acabat el cap de setmana molt content de les sensacions i com s'han portat les cames, ara ja pensant en la pròxima.

COSTA BRAVA BTT XTREM '12

Aquest diumenge dia 9 vaig participar a la 1ª marxa COSTA BRAVA BTT XTREM http://freebikeblanes.es/bttextrem.php, hi havien dos recorreguts un de 40 km. i un altre de 90 km., vaig decidir el curt perque desprès de la Transpyr les meves sortides no passes de mes de 2'30 hi ha mes desprès havia d'anar a treballar.
Uns 350 ciclistes van pendre la sortida on hi havien moltíssimes cares conegudes, no posaré noms per no deixar-me a ningú.
El recorregut ja el coneixia perque l'havia fet i s'ha de dir que era bastant dur, baixades tècniques amb corriols de pujada i algún tram de pista.
Les sensacions no van estar tant malament, les cames van respondre però tanta estona amb les pulsacions tant altes no estic acostumat.
L'organització molt bé, el circuit ben marcat els avituallaments, a l'arribada  estàvem allà sentats i no paravèn de portar plats de pasta, torrades, botifarra, llom i sindria i barra lliure de beguda.

Haig de reconèixer que fins a última hora no em vaig decidir, tenia el cor dividit entre aquesta i la Cebrianenca (la del meu poble) però al final vaig pensar que la Cebrianenca és una marxa ja consagrada i la Costa Brava Btt Xtrem era nova.

FOTOS TRANSPYR 2012

FOTOS CEDIDES  PER JAUME THOS

CRÒNICA DE LA TRANSPYR 2012

Desprès de més de 63 hores pedalant (amb sanció inclosa d'una hora pera arribar a un control de pas amb una diferència de més de 2 minuts amb en Jaume) i moltes estones empenyent la bici, puc dic que sóc FINISHER.

Ha sigut una experiència molt dura tant física com mentalment, era cada dia una rutina, et despertaves a les 6'15, esmorzar contundent per agafar forces, vaselina per tot arreu i a les 8 començava l'etapa, entre 7-9 hores diaries sobre la bici, quan arribaves intentaves menjar alguna cosa consistent i a les 19'30 cada dia a sopar, amanida, pasta, fruita i alguna cosa de carn (haig de dir que he trobat una mica just el tema del menjar, els corredors necessitem menjar molt i una mica mes de varietat per poder superar tantes hores sobre la bicicleta.

Hi han hagut etapes de tot, un dia pujant un port a les 15 h. de la tarda l'organització ens van dir que estàvem a 44º, era per veure-ho carretera asfaltada que pica amunt i totes les hombres estàven ocupades per gent sense el mallot ni les sabates amb cares molt desencaixades, l'altre pujant cap a la Molina una tempesta impressionant amb algún intent de pedregada.

L'etapa de Jaca vam sortir una hora més tard perque a les 7'30 va caure el diluvi universal.

Com a conseqüència d'aquesta tempesta l'etapa de Jaca a Isaba va ser un infern, la bici amb les rodes de 27'5 .

Aquí el TEAM FREEBIKE 1 i 2 moments abans de la sortida.

Un dels pocs dies que vaig arribar d'hora i vaig aprofitar per dinar.

En Jaume en acció

Aquí a la barqueta que ens portaria cap a Sant Sebastian

Última avituallament abans d'arribar a Sant Sebastian

SENSE PARAULES

Vull donar les gràcies primer al Alberto Perez per portar-nos a Roses el divendres i fer-li perdre la tarda, en Jaume (la meva parella en aquesta Transpyr) que quan he tingut algun moment de crisis ell m'ha animat i és una total garantia en proves d'aquestes característiques, en Toni i en Popo en carrera no els he vist el pel, abans i desprès hem compartit moltes estones junts, menjars, hotels. En Xavi i en Carles que em el seu bon humor em rigut molt.

Una menció molt especial pel Roger primera etapa km. 40 és trenca el dit de la mà, ha de plegar per el tio ha fet totes les demès etapes amb el dit trencat i per més mala sort un dia 40 km. sense la cala d'un peu i un altre dia amb la tija del sillin trencada, i el seu company Melcior que repatia experiència ha demostrat el seu talent.

El recorregut ha sigut espectacular sobretot les dos últimes etapes, la vegetació era completament diferent al que estem acostumats per aquí, el bosc d'Irati és per veure'l, etc...

Quan vagi tinguen més fotos ja les aniré posant.

CRÒNICA TERRA DE MAQUIS

Abans de expressar el que he viscut aquest cap de setmana vull felicitar a l'organització de Terra de Maquis per com ens han tractat durant tot el cap de setmana i el tracte de tú a tú que hem rebut.

Tot comença divendres a mitja tarda quan en Jaume em passa a buscar i anem direcció al Bages, recollida de dorsal, ens solucionen els problemes amb el gps, allà ja m'adono que el tracte és com si ens coneguessim de sempre i sempre molt atents amb tot.
Tot seguit anem a buscar el hotel i un cop instal.lats ens trobem als Jordis on compartirem taula per sopar, aquí ja veia que alguna cosa no funcionava no hi havia manera que el sopar m'entrès.
Vull agraïr també al Hotel Ramon perque em van deixar un llençol per poder passar la nit a la casa de colònies on dormiriem dissabte.
Dissabte a les 5 del matí sona el despertador baixo a esmorzar, noto que no tinc el estòmac tant tancat com ahir a la nit.
Comença el repte son les 7'18 del matí, la gent no la veig nerviosa com a altres curses, bon ambient, anem fent i amb un parell d'hores portem uns 35 kms. (m'extranya molt perque l'organització feia un promig de 10 km/hora), a partir d'aquí es quan comença la dificultat, tot son corriols tant de pujada com de baixada, feia molta calor el garmin (abans de que es parès per la bateria 8'20) marcava 39º, anem fent potser un pel massa ràpid per afrontar una prova de dos dies i amb la seva dificultat, sobre el km. 70 jo ja volia plegar als avituallament no podia menjar, tenia l'estòmac tancat.
El recorregut no donava gaire treba, de pista no n'hi havia en prou feia i això feia que no podessis descansar, baixades  llarguissimes on tenies ganes de tornar a pujar perque els dits et feien malt de tant frenar.
Van passant els kms. i jo cada vegada més mort, en mes d'una ocasió en corriols planers vaig caure a les bardisses de no poder mantenir la bicicleta recta.
Quan faltava poc per arribar sento una música molt forta que em diu que queda poquíssim, veig el cartell de últim km., s'hem cau una petita llàgrima de satisfacció, ara si ha sigut el km. més llarg de la meva vida.
Vull fer una menció especial al Jaume sense ell avui no haguès pogut acabar l'etapa desprès de 13 hores i 130 km. amb 3.500 metres de desnivell.
Un cop a l'arribada torno a felicitar a l'organtizació un tracte exquisit, ells es preocupaven de solucionar-te qualsevol problema o dubte que poguessis tenir.
Un cop dutxat vaig a sopar i el plat de macarrons amb la botifarra no hi havia manera que m'entrès, un cop a l'habitació on hi dormiem més de 30 persones una calor insoportable, em va costar molt dormir, tenia com sensacions de mareix que em tenien una mica preocupat.
Diumenge m'aixeco i sé que avui no sortiré però per si acas em vesteixo de ciclista i baixo a esmorzar perque si m'entra be sortiré, res mas de lo mismo, el cop de calor que vaig agafar ahir encara em dura.
Les conclusion que trec són que he fet un enorme exercici de capacitat de patiment sobre la bici el dissabte i el diumenge no volia posar en perill el meu estat de salut, una cosa és sortir cansat o amb malt de cames i l'altre que et trobis malament pel cop de calor.

JA LA TENIM AQUÍ TERRA DE MAQUIS 2012

Article copiat de BTT a Tope.  

Ha arriba't l'hora de la veritat...Terra de Maquis 2012 Després de mesos i mesos d'entrenament, de sortir a entrenar després d'una llarga jornada de treball, després de deixar els nens a escola, després de caps de setmana fent temps per anar a entrenar i alhora poder estar amb la familia. Quilòmetres i quilòmetres amb la bicicleta per tal d'acostumar el cos i els músculs a esforços de llarga durada, acostumar el cos a patir i a no defallir malgrat les adversitats. Preparar la ment perque controli en tot moment els moviments que ha de realitzar el cos. Si ja ha arribat l'hora de la veritat. És l'hora de Terra de Maquis 2012, una de les curses de BTT més dures que hi ha dins l' àmbit nacional, un veritable repte que per segon any arriba a terres de la Catalunya Central. Aprop de 160 valents participaran en aquesta segona edició, molts d'ells amb l'intenció de poder acabar, d'arribar el més lluny possible, d' aconseguir un repte que molt pocs han realitzat, de superaració i de poder conviure dos dies amb gent amb la mateixa afició.

  Aquesta gran cursa tindrà lloc el proper 16 i 17 de juny de 2012 i començarà en la bonica vila de Santpedor (Bages), http://www.terrademaquis.com/. El mateix dissabte durant tot el dia l'organització ha prepara't una gran fira de la bicicleta, on hi haurà també productes artesants, inflables i activitats per nens i moltes coses més. Des de BTT a tope! animem a tothom que li agradi l'esport de la bicicleta tot terreny a venir a animar aquets super-atletes que realitzaran més de 230 km en dos dies amb més de 6500 metres de desnivell acumulat, impressionant!