Ara ja pensent en els nous reptes de cara el 2014 puc dir que el 2013 he conseguit tots els reptes que m'he proposat i la majoria han sigut de gran embargadura.
A principis d'any vaig començar amb una de les marxes més espectaculars i més ven organitzades del Maresme, la Montalbike, encara que el nivell de forma no era gaire bo vaig disfrutar moltíssim.
La Track del Diable que vem fer amb 2 dies uns 220 km. i mes de 6.700 mts de desnivell positiu que vaig poder compartir amb l'Oscar i l'Eduard.
La que més por li tenia i a la vegada més ganes era Terra de Maquis, desprès que l'any passat per una indisposició descomunalt no vaig poder sortir el segon dia i em va quedar l'espina clavada i aquest any amb molt i molt sufriment he pogut treure'm aquesta espina, un dia m'agradaria poder disfrutar de Terra de Maquis sense patir, em sembla que serà missió impossible.
L'Osona Límits va ser una experiència molt i molt maca, va ser una de les curses on si vaig disfrutar moltíssim, 2 dies amb etapes força llargues 1º dia : 130 km. amb 3.900 mts de desnivell i el 2º dia: 90 km. amb 2.800 mts de desnivell.
Una de les destacades va ser la Ruta de l'Ermità LWS NONSTOP 160 km. i mes de 5.000 mts. de desnivell, ruta realitzada amb la gent del club amb un gran ambient i on vaig dormir molt i molt poc vaig riure molt i molt, l'any que ve i torno.
L'Ultrabike 227 km. i mes de 5.000 mts de desnivell on vaig poder gaudir molt de recorregut malgrat la climatologia que ens va passar una mala passada, però molt content.
La valoració de la temporada per mi ha sigut SENSACIONAL assolint tots els reptes proposats i que no han sigut gens fàcils.
Vull agraïr a l'Oscar on jo el vaig convèncer per anar a fer Terra de Maquis i això de les bestièses de llarga distància li ha agradat i plegats em fet un bon equip.
Ja estic pensant en la temporada que ve i tinc varios fronts oberts, serà qüestió de començar a decidir, una de les primeres opcions que tinc i que em fa molt de respecte es http://www.ironbike.it/, els que la conegueu sabreu que això si que son paraules majors però un any haurà de ser i potser serà el 2014.
Cicles Serrano
divendres, 15 de novembre del 2013
dilluns, 16 de setembre del 2013
dissabte, 14 de setembre del 2013
OSONALIMITS '13
El passat cap de setmana del 7 i 8 de setembre vaig participar per primera vegada a la http://www.osonalimits.com/.
La prova consistia en dues etapes, 220 kms. i més de 6.700 mts. de desnivell.
El dissabte ven d'hora ens vem dirigir cap a Tona on era l'inici de la primera etapa, molta gent coneguda, del club erem 6 (molt bé).
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38234/primer/ciclista/creuar/meta/osona/limits/triga/13/hores/minuts
1ª ETAPA.
Desprès de un petit breafing arranquem, la gent com a bojos, nosaltres (Oscar i jo, parella ja de fet, ciclisticament parlant) anem fent, vem enllaçar unes quantes pistes ràpides i comencem a pujar fins a Collformic, aquí posem un ritme d'anar fent i no parem de passar gent, els dos ens trobem molt bé, arribem a d'alt de Collformic i primer avituallament agafem quatre coses i seguim la marxa, aquí enllacem un camí que no para de pujar, amb unes vistes espectaculars.
La segona part de l'etapa s'han girat una mica els papers de com ens va anar a Terra de Maquis que l'Oscar va tirar tota l'estona de mi i he sigut jo qui anava portant el ritme, em notava molt i molt bé, estava realment disfrutant com poques vegades.
Les 2 últimes hores de cursa en ha caigut el diluvi universal i just arribant al 4º avituallament era un infern, l'Oscar m'ha dit tinc molt de fred i ràpidament despres de dos entrepants de nocilla li he dit marxem corrents abans de que ens refredem més.
Hem patit molt no ha parat de ploure, feia bastant de fred, però pit i collons i ja ens quedava poc per arribar, un cop a meta una cosa a remarcar per l'organització és que ens han agafat les bicis i ens les han tornat completament netes, GRÀCIES.
Desprès d'una dutxa d'aigua calenta i un petit entrepà al bar del poble, he recuperat forces i cap al pavelló a sopar, aquesta vegada haviem decidit dormir al pavelló, NOOOOO!!!!, primera i última vegada, entre que no estic acostumat a dormir a terra, els roncs de la gent no he pogut dormir pràcticament gens.
2ª ETAPA
Un dels majors problemes que vaig tenir va ser que estava perdut de informació perque el GPS s'havia mort i jo soc una persona que necessito en tot moment sapiguer les pulsacions, temps, kms., desnivell, perfil del que queda per davant i al no tenir tota aquesta informació el meu cap es va bloquejar.
Els últims 20 kms. s'hem van fer eterns amb unes rampes descomunalts, terrenys molt fangòs.
Les conclusions que trec son molt bones encara que el 2º dia trenquès el pedal, la gent de l'organització li dono un 10, molt atents, en tot moment pendents del ciclista, els avituallaments correctes, el recorregut variat,
La prova consistia en dues etapes, 220 kms. i més de 6.700 mts. de desnivell.
El dissabte ven d'hora ens vem dirigir cap a Tona on era l'inici de la primera etapa, molta gent coneguda, del club erem 6 (molt bé).
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38234/primer/ciclista/creuar/meta/osona/limits/triga/13/hores/minuts
1ª ETAPA.
Desprès de un petit breafing arranquem, la gent com a bojos, nosaltres (Oscar i jo, parella ja de fet, ciclisticament parlant) anem fent, vem enllaçar unes quantes pistes ràpides i comencem a pujar fins a Collformic, aquí posem un ritme d'anar fent i no parem de passar gent, els dos ens trobem molt bé, arribem a d'alt de Collformic i primer avituallament agafem quatre coses i seguim la marxa, aquí enllacem un camí que no para de pujar, amb unes vistes espectaculars.
La segona part de l'etapa s'han girat una mica els papers de com ens va anar a Terra de Maquis que l'Oscar va tirar tota l'estona de mi i he sigut jo qui anava portant el ritme, em notava molt i molt bé, estava realment disfrutant com poques vegades.
Les 2 últimes hores de cursa en ha caigut el diluvi universal i just arribant al 4º avituallament era un infern, l'Oscar m'ha dit tinc molt de fred i ràpidament despres de dos entrepants de nocilla li he dit marxem corrents abans de que ens refredem més.
Hem patit molt no ha parat de ploure, feia bastant de fred, però pit i collons i ja ens quedava poc per arribar, un cop a meta una cosa a remarcar per l'organització és que ens han agafat les bicis i ens les han tornat completament netes, GRÀCIES.
Desprès d'una dutxa d'aigua calenta i un petit entrepà al bar del poble, he recuperat forces i cap al pavelló a sopar, aquesta vegada haviem decidit dormir al pavelló, NOOOOO!!!!, primera i última vegada, entre que no estic acostumat a dormir a terra, els roncs de la gent no he pogut dormir pràcticament gens.
2ª ETAPA
La segona etapa començava amb una pujada llarga, al km. 7 s'hem va trencar el pedal hi al 9 el GPS va dir prou.
No hi havia manera de pedalar, a cada moment s'hem treia i no podia pedalar be, vaig pensar d'aguantar fins al km. 25 on hi havia el 1º avituallament, una de les vegades vaig haver de buscar el pedal dins l'aigua d'un dels molt rius que vem creuar.
Era un constant de que ens passès gent, en un dels moments hi havien dos nois i els hi vaig dir passeu que portou el pedal trencat i em van dir no, nosaltres som la bici-escombra i ens hem de quedar amb els últims.
Quan arribem a l'avituallament li dic a la gent de l'organtizació que plego que tinc el pedal trencat i el primer que em diuen allà t'ho arreglaran, no savia si està content o realment m'acavàven de fer una putada, ja feia molts kms. que ni menjava ni bebia perqeu total al 1º avituallament plegaria. Vull donar les gràcies a la gent de http://tonabikes.com/ perque desprès ho vaig pensar fredament hi hem van fer un gran favor.
A paritr d'aquí comença el meu petit calvari, havia de canviar de xip i em va costar molt i molt, l'Oscar va tirar de mi molta estona, vem anar agafant gent i gent això em motivava per seguir però hi havia moments que em costava moltíssim.
Un dels majors problemes que vaig tenir va ser que estava perdut de informació perque el GPS s'havia mort i jo soc una persona que necessito en tot moment sapiguer les pulsacions, temps, kms., desnivell, perfil del que queda per davant i al no tenir tota aquesta informació el meu cap es va bloquejar.
Els últims 20 kms. s'hem van fer eterns amb unes rampes descomunalts, terrenys molt fangòs.
Les conclusions que trec son molt bones encara que el 2º dia trenquès el pedal, la gent de l'organització li dono un 10, molt atents, en tot moment pendents del ciclista, els avituallaments correctes, el recorregut variat,
dimarts, 6 d’agost del 2013
RUTA DEL ERMITÀ NONSTOP 2013
Aquest passat dissabte 3 d'agost va tenir lloc la LWS nonstop 2013 ruta del Ermità, que constava de 160 km. i 5.000 mts. de desnivell positiu.
Divendres al vespre un cop instal.lats ja a Castellar de N'hug i desprès del curradíssim breafing que ens va fer en Roger (autor de la ruta) vem sopar a la fonda del poble on ens tenien preparat una menú força complert. Coincidia amb l'aniversari de Xavier R.
Durant el sopar van haver-hi moltes bromes i sobretot anar omplint i omplint copes de vi (les ampolles semblàven que tinguessin un forat) i desprès amb els cafès va aperèixer del no res una ampolla d'Absolut
Un des moments més APOTEOSICS que hi va haver va ser la nit del divendres al alberg on dormiem
Això eren gairabé les 2 de la matinada i en Pruna ja es vestia per anar a pedalar i la foto de baix SENSE COMENTARIS.
Entre pitus i flautes vem anar a dormir passades les 2 i a les 4'15 sonava el despertador.
Amb 30' de retras de l'hora prevista de sortida (per la juerga d'unes hores abans) vem començar la nostra particular aventura.
La temperatura era molt bona, no feia gens de fred, la majoria amb les nostres llums vem arrancar la marxa.
La primera part de la ruta era molt lenta, sobretot aquest GR (entre que era molt de nit i alhora molt tècnic és va fer llarg).
Un dels moments paissatgisticament parlant va ser aqueste impressionants vistes
Desprès vem anar fent corriols força divertits i ens va tocar fent un portet d'asfalt (Coll de Merolla) on a dalt s'ens va enganxar un gos que el vem batejar amb el nom de Kilian gosset (ens va acompanyar més de 20 km.)
Aquí el pobre gosset l'haviem tret de punt
Desprès de pedalar una bona estona en vem trobar un personatge molt peculiar en Kun, un tio que viu sol enmig de la muntanya amb el seu bestiar i les seves plantes ....
En Roger abans del dinar ens havia preparat una serie de corriols que van ser la delicia de tots els presents, tot seguit dinar a Ardericó.
Estàvem tots morts de son.
Just desprès del dinar va venir una de le pujades més dures del dia, Coll de Jou, una pista amb molta pedra i unes rampes infernal , aquí la calor, que estàvem fent la digestió i la falta de son van posar a cadascú al seu lloc.
Desprès d'una baixada molt llarga vem arribar a Guardiola de Berguedà on literalment vem arrassar un supermercat
I desprès de carregar les piles a base de bolleria industrial ens tocava la última i més temuda pujada, Coll de Pal (19 km.) en principi haviem de pujar un troç d'asfalt per agafar una pista i tornar a agafar l'asfalt però per falta de llum solar i que la gent no estava per tirar coets, vem fer tota l'ascenció per l'asfalt.
Haig de confessar que aquí és on vaig passar un moment de crisis (no per portar cap pàjara ni per tenir rampes a les cames) sinó perque literalment m'estava dormint sobre la bicicleta, pujant vaig trobar una mini-cascada que sortia de entre les roque i vaig fotre el cap sense pensar-ho dues vegades (durant uns kms. semblava que m'haguès pres 5 cafès de cop).
Desprès d'uns quants reagrupaments durant la pujada ens vem trobar a dalt, hi havia cares que ho deien tot, blanques com la llet, gent enrempada, altres que intentàven aguantar la compustura i els PROS que estàven com si acabessin de començar.
Un cop a dalt baixada pel BIKE PARK de la MOLINA i tocava l'últim portet del dia, Coll de la Creueta que el vem fer tots juntets.
Baixada de uns 10 km. fins a Castellar de N'hug amb un fred que pela i arribada més que triunfal a la plaça del poble.
HA SIGUT UN CAP DE SETMANA QUE RECORDARÉ SEMPRE, EN ROGER I LA MIREIA QUE ENS HAN TRACTA MILLOR IMPOSSIBLE, ELS AMICS AMB ELS QUALS HE COMPARTIT UNA AUTÈNTICA NONSTOP, LA RUTA, ELS PAISSATGES, LES ANECTODOTES, SOBRETOT LA NIT DE DIVENDRES ( I AIXÒ QUE JO PENSAVA QUE ELS PROS AQUESTES COSES NO LES FEIEN).,
PD: no saveu el mèrit que té el que vem fer amb les condicions que ho vem fer (dormint 2 horetes ) i la duresa de la ruta.
dimecres, 19 de juny del 2013
TERRA DE MAQUIS '13
Tot va començar ara fa just un any quan no vaig poder ser finisher de TDM '12, el dissabte vaig acabar l'etapa com vaig poder amb una fortíssima insol.lació que em va deixar totalment KO per sortir diumenge.
Divendres:
Erem uns quants membres del club que estàvem apuntats, vem arribar a Santpedor escalonadament però a l'hora de sopar ens vem reunir tots junts mes els Jordis de IBT en Jaume i la colla de Dimonis.
1º DIA:
Sona el despertador molt d'hora, 4'40 (no ser si son els nervis o que però he dormit fatal), baixem a esmorzar, intento forçar-me a menjar però ja se sap a aquestes hores costa una mica.
Desprès de recollir l'habitació agafem la furgo i ens dirigim cap al Pavelló on deixarem les maletes i agafarem la bici per anar a l'Ajuntament on es donarà el tret de sortida.
Aquest any i com a novetat tots els participants portarem a sobre un localitzador per sapiguer ons ens trobem en tot moment, es veu que l'any passat van haver d'anar a buscar gent a la muntanya quant s'estava fent fosc, això també diu molt del tipus de prova.
Perfil de l'etapa.
L'etapa ha començat amb una mica de retard però els primers kms. la gent va com boja, son els més ràpids de l'etapa.
L'Oscar i jo portem un ritme de creuer d'anar fent, sense estressar-nos, el primer tram era pràcticament igual al de l'any passat, els primers corriols els disfrutem moltíssim, desprès ja comencen a tenir zones més tècniques amb molta pedra, on mes d'una vegada he hagut de baixar de la bici.
Entre el km. 60 i 70 comença el meu calvari, la forta calor s'apodera del meu cos i no em deixa menjar pràcticament res de res, algu de fruita als avituallaments i poca cosa mes, de les dues etapes nomès vaig conseguir menjar-me 3 barretes.
Això sí no parava de veure i veure perque no volia de cap de les maneres que em passès el de l'any passat, cada cop feia més calor, al passar les dades del GPS al ordinador els dos dies em surt una màxima de 43º.
Jo intentava enganyar al meu cos, tenia moltes i motles ganes de vomitar així fins arribar a meta, ningú però ningú és pot imaginar el que vaig passar, ni tants sols l'Oscar que va estar al meu costat els dos dies li deia tota la veritat de realment com em trobava però no volia tornar a estar un altre any pensant em que se sent quant ets un MAQUI.
Un cop a meta i desprès de tenir el cos completament desfet no pel malt de cames (és van portar fantàsticament be les dues etapes) sinó al no menjar et deixa xafat. Vaig poder sopar bastant bé això sí molt lentament i obligant-me a acabar el plat de pasta, la botifarra i 2 iogurts.
2º DIA.
Ens desperten molt amablement gent de l'organització, fem una mica ens ronsos i ens vestim per anar esmorzar (ens diuen que tardaran 30' a tenir-ho tot llest) que ve que haguessín anats aquets minuts al llit.
Perfil de l'etapa.
L'etapa comença amb una petita pujadeta i una baixada espectacular seguidament el primer port del dia, pujada constant amb moltíssima pedra un cop a dalt una de les baixades mes maques d'avui.
Mica en mica noto com el no menjar d'ahir comença a fer factura però en tot moment portem un ritme diesel, ens parem quant ens hem de parar i nomès pensàvem en no passar fora de control per temps.
Avui haviem adoptat un nou biker, amb en David em fet tota l'etapa junts, això ens ha anat molt bé perque quan un tenia crisis l'altre tirava i així anàvem fent.
Desprès de moltes penùries pels molt i molts corriols, senders i demès que hem trobat arribem a l'últim avituallament, nomès ens queden 4 kms, a poc de sortir a la carretera em comença a sortir sang del nas, cullons nomès faltava això, m'he hagut de parar un parell de cops a canviar-me el paper que portava al nas perque enseguida estava xop, a partir d'aquí alguna pujadeta forta que hi havia l' he feta a peu no volia amb el meu estat que em passès res mes.
I per acabar-ho d'arrodonir a 500 mts de l'arribada punxo la roda del davant, posa un cartux de CO2 i no agafa, quina putada no tenia forces per posar una camara i decideixo arribar a peu.
Quan he arribat enseguida la gent de la Creu Roja m'han agafat i m'han portat cap a la furgoneta per curar-me, m'han dit que feia molt mala cara, i allà és on en Raul m'ha donat el troç de fusta (diu que era la primera vegada que donava la fusta com a reconeixement a ser Maqui a l'ambulància).
A dia d'avui (dimecres) encara em fan malt les puntes dels dits dels peus ( de tanta baixada i tanta pedra), algun dit de la mà encara està dormit, el cul ni en parlem, i un mal estar general que suposo que quan recuperi els 3 kg. que vaig perdre en 2 dies em trobaré millor.
Vull felicitar a la gent de TDM'13 perque en tot moment m'he sentit molt ben atès, els avituallaments, un cop finaltizàven les etapes t'ajudàven i et deien cap a on anar.
El recorregut simplement ESPECTACULAR !!!! ja ser que les circustàncies climatològiques son per tots iguals però la calor m'ha fet molt la punyeta aquets dos dies.
A l'Oscar que el vaig enredar i s'ha portat fantàstic, amb el GPS és un autèntic crack molt poques vegades havíem de rectifar el recorregut i que m'ha donat molts i molts ànims els dos dies. GRÀCIES
Com no a la gent del club que hem fet pinya.
Per que us feu una idea el primer dia van abandonar uns 100 bikers dels quasi 250 que hi havia i el dissabte no van arribar a la desena, això vol dir que ser un MAQUI NO ÉS GENS FÀCIL.
dilluns, 10 de juny del 2013
PRE-TERRA DE MAQUIS
Tot l'any pensant amb http://www.terrademaquis.com/ i ja ha arribat l'hora de la veritat.
El cap de setmana del 15 i 16 de juny tornaré ha ser a Santpedor per intentar (segur que aquest any SI) poder ser un maqui, l'any passat una forta insol.lació no em va poder deixar ser-ho, ( tinc una espina clavada) l'etapa de dissabte la vaig acavar amb més de 13 hores sobre la bici i diumenge encara que ho vaig intentar no em trobava gens be per tornar a fer una kilometrada.
1ª Etapa:
2ª Etapa:
Crec que aquest any he fet les coses millor, he millorat molt tècnicament i al ser-hi l'any passat ser el que em trobaré (tant per el bó com pel dolent).
Tinc un molt bon record de com ens van tractar la gent de l'organització, és preocupàven en tot moment de que no ens faltès de res, espero que aquest any sigui igual.
COM DIU EL VIDEO PROMOCIONAL SER UN MAQUI NO ÉS GENS FÀCIL, ACCEPTES EL REPTE !!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)