La prova consistia en dues etapes, 220 kms. i més de 6.700 mts. de desnivell.
El dissabte ven d'hora ens vem dirigir cap a Tona on era l'inici de la primera etapa, molta gent coneguda, del club erem 6 (molt bé).
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38234/primer/ciclista/creuar/meta/osona/limits/triga/13/hores/minuts
1ª ETAPA.
Desprès de un petit breafing arranquem, la gent com a bojos, nosaltres (Oscar i jo, parella ja de fet, ciclisticament parlant) anem fent, vem enllaçar unes quantes pistes ràpides i comencem a pujar fins a Collformic, aquí posem un ritme d'anar fent i no parem de passar gent, els dos ens trobem molt bé, arribem a d'alt de Collformic i primer avituallament agafem quatre coses i seguim la marxa, aquí enllacem un camí que no para de pujar, amb unes vistes espectaculars.
La segona part de l'etapa s'han girat una mica els papers de com ens va anar a Terra de Maquis que l'Oscar va tirar tota l'estona de mi i he sigut jo qui anava portant el ritme, em notava molt i molt bé, estava realment disfrutant com poques vegades.
Les 2 últimes hores de cursa en ha caigut el diluvi universal i just arribant al 4º avituallament era un infern, l'Oscar m'ha dit tinc molt de fred i ràpidament despres de dos entrepants de nocilla li he dit marxem corrents abans de que ens refredem més.
Hem patit molt no ha parat de ploure, feia bastant de fred, però pit i collons i ja ens quedava poc per arribar, un cop a meta una cosa a remarcar per l'organització és que ens han agafat les bicis i ens les han tornat completament netes, GRÀCIES.
Desprès d'una dutxa d'aigua calenta i un petit entrepà al bar del poble, he recuperat forces i cap al pavelló a sopar, aquesta vegada haviem decidit dormir al pavelló, NOOOOO!!!!, primera i última vegada, entre que no estic acostumat a dormir a terra, els roncs de la gent no he pogut dormir pràcticament gens.
2ª ETAPA
La segona etapa començava amb una pujada llarga, al km. 7 s'hem va trencar el pedal hi al 9 el GPS va dir prou.
No hi havia manera de pedalar, a cada moment s'hem treia i no podia pedalar be, vaig pensar d'aguantar fins al km. 25 on hi havia el 1º avituallament, una de les vegades vaig haver de buscar el pedal dins l'aigua d'un dels molt rius que vem creuar.
Era un constant de que ens passès gent, en un dels moments hi havien dos nois i els hi vaig dir passeu que portou el pedal trencat i em van dir no, nosaltres som la bici-escombra i ens hem de quedar amb els últims.
Quan arribem a l'avituallament li dic a la gent de l'organtizació que plego que tinc el pedal trencat i el primer que em diuen allà t'ho arreglaran, no savia si està content o realment m'acavàven de fer una putada, ja feia molts kms. que ni menjava ni bebia perqeu total al 1º avituallament plegaria. Vull donar les gràcies a la gent de http://tonabikes.com/ perque desprès ho vaig pensar fredament hi hem van fer un gran favor.
A paritr d'aquí comença el meu petit calvari, havia de canviar de xip i em va costar molt i molt, l'Oscar va tirar de mi molta estona, vem anar agafant gent i gent això em motivava per seguir però hi havia moments que em costava moltíssim.
Un dels majors problemes que vaig tenir va ser que estava perdut de informació perque el GPS s'havia mort i jo soc una persona que necessito en tot moment sapiguer les pulsacions, temps, kms., desnivell, perfil del que queda per davant i al no tenir tota aquesta informació el meu cap es va bloquejar.
Els últims 20 kms. s'hem van fer eterns amb unes rampes descomunalts, terrenys molt fangòs.
Les conclusions que trec son molt bones encara que el 2º dia trenquès el pedal, la gent de l'organització li dono un 10, molt atents, en tot moment pendents del ciclista, els avituallaments correctes, el recorregut variat,
