SORTIDA ULTRAMARATHON BTT

A principis de setmana ja tenia al cap fer la ruta que puja a Santa Fé per Gualba i Riells i li vaig comentar en Ricard i li va faltar temps per dir-me que si.

Havia quedat  a les 8 a Sant Iscle i en Ricard ja estava allà com un clau, vem pujar pel mateix lloc que feia dues setmanes, per dones d'aigua fins a Cal Peraire (rampes de més del 20%), agafem el trencant a esquerres i enlloc de baixar per corriols i pista preferim fer via i agafar la carretera asfaltada que ens portarà fins Sant Celoni.

A partir d'aquí zona completament nova per tots dos i seguint el track de Xavi Salmeron de http://bttamunt.blogspot.com.es/  que la setmana abans havia fet, mireu el blog perque hi han unes fotos ESPECTACULARS !!!!.

Haig de dir que més d'una vegada vem haver de recular a l'hora de seguir el GPS però m'hen vaig sortir prou bé, la pista que va de Sant Celoni a Gualba és un fals plà, fins arribar a Riells on a partir d'aquí no parem de pujar i pujar fins arribar a Santa Fé.

Al arribar a Santa Fé portàvem 54 km i quasi 2.000 mts de desnivell, quasi res.

Mentre pujàvem feia estona que estàvem pensant amb la coca-cola i l'entrepà que ens fotariem a dalt de Santa Fé, un cop arribem a d'alt, restaurant tancat. Quina putada i sense aigua.

L'intenció era seguir tot el track, però com que no saviem el que ens trobariem vem decidir baixar un troç per l'asfalt fins la font que hi ha a peu de carretera, omplir bidons, i pujar fins les antenes i agafar el GR-5 fins a Sant Celoni.

Al arribar a Sant Celoni vem buscar un bar ( i mira que de bars aquest pais n'està plè) i no em vem trobar i ens vem conformar amb  carregar piles a la batzinera.

Desprès d'omplir la panxa agafem la carretera i anem pujant fins a Vallgorguina on pujarem pel Xeremell que al final abans d'arribar a Sant Iscle hi han 2 rampes DESCOMUNALTS.

Baixada cap al poble i aquí en Ricard em diu que ja en té prou (5'30) jo em proposo seguir i pujo per la pista que va a la font del Montnegre i empalma amb Can Ginebra (tot a plat, volia probar si era capaç d'aguantar-lo).

Al arribar a Sant Cebrià el cos em demanava més i vaig anar a pujar les famoses basures de Calella, una pujada d'uns 4 kms. també amb el plat gran, per acabar de rematar la feina baixant pel corriol de la Cebrianenca'12.

Desprès de baixar pel corriol espectacular i anar ja cap a casa em trobo la dona (ella anava a caminar) i em diu que si estic boig, has marxat a 7'30 del matí i son gairabé les 4 de la tarda, un dia és un dia.

Vaig arribar a casa molt satisfet de l'entrenament-sortida i amb molta moral i ganes de seguir així..

Hem queda pendent la baixada desde Santa Fé a Sant Celoni seguint el track d'en Xavi.

CASTANYER D'EN CUC

Sona el despertador són 5'45, no puc, estic cansat d'aquets últims dies, casament i dia complert amb la dona i la nena.

Havia quedat amb l'Oscar a les 6'30 a Sant Cebrià per trobar la gent del club a les 7. La ruta prevista era anar fins al Castanyer del Cuc ( està considerat per la Generalitat de Catalunya com arbre monumental, està protegit, es troba dins del Parc Natural del Montseny i és creu que es l'arbre més gros (en diàmetre) de Catalunya.

La ruta que vem seguir va ser: Sant Cebrià - Arenys de Munt - el Corredor - Villalva - Serra Llarga - Sant Elies - Serra dels Palestins - Castanyer d'en Cuc - pantà de Cànoves - Llinars - Can Bordoi - pista del Corredor - Creu de Rupit - Arenys de Munt - Sant Cebrià.

A la sortida vam ser 8 valents, amb moltes ganes de pedalar i de passar un bon matí de btt per uns paratges espectaculars.

Les sensacions durant tot el matí no van ser gaire bones, em notava amb les pulsacions molt altes i no tenia gaires ganes de patir.

A partir d'aquí comença a pujar de valent

Quin trio, mare meva 

Aquí ja haviem fet gran part de la pujada

Foto de rigor al Castanyer d'en Cuc

Recuperant forces a Cànoves

Ha sigut una sortida molt guapa, potser pel nostre entedre de fer btt (poca pista i molt de corriol) avui no ha sigut el dia, perque durant tot el dia em anat enllaçant pistes i més pistes, però el paissatges que hem pogut gaudir han sigut ESPECTACULARS !!!!

La setmana que ve més i millor, em sembla que torna a tocar el Montseny ...

2 dies de btt pel Montseny

Raro en mi però avui farè 2 cròniques en una sola entrada, comencem per diumenge, havia quedat amb l'Oscar Mas a les 7 per trobar a la gent del club a Cal Peraire de Sant Iscle, allà van aperèixer en Tendo, Sergi M. (va arribar amb algun "gin-tònic a sobre", en Fuga i Xavi Celma.

La ruta era pujar a Santa Fé pel GR-5 però fins arribar a Sant Celoni vem deixar en Tendo que ens guies, ons ens va portar per ple de corriols i camins molt xulos.

Un cop a Sant Celoni comencen les primeres rampes per pista que t'avisen del que vindrà, anem pujant en diferents grups, jo coneixia la pujada fins a la cruïlla de la carretera que puja a Santa Fé, i vaig fent, la segona part que és la que no coneixia em va semblar espectacular, pista amb molta pedra, típica del Pirineu.

Jo havia d'estar a les 12 a casa i vaig avisar que giraria abans, tots van donar la volta, portàvem 42 km.

Baixada pel mateix lloc on hem pujat i fins arribar a Sant Celoni va ser un repetxo "palo" constant per acabar de cremar els pocs cartutxos que ens quedàven.

Al arribar a Sant Celoni en Xavi i jo vem agafar la carretera perque teniem més pressa, vem anar a relleus, jo en vaig fer pocs, com em portava de collat el tio,  jo un cop a Vallgorguina vaig agafar el desvio i vaig pujar pel Xeremell que em portaria fins a Sant Iscle i desprès tot baixada, però per arribar a Sant Iscle hi han 3 rampots infernals que encara ara els malaeixo.

Al final em van sortir 4'50  75 km. i 1940 mts de desnivell.

Dimarts

Avui havia quedat amb en Ricard, la ruta era la mateixa que diumenge però volia arribar fins a dalt de tot.

Em anat a un ritme tranquil sense forçar gaire, potser en algun moment he tirat una estona sol però sempre pendent del company, s'ha portat de fàbula.

                                                Aquí és on diumenge vem donar la volta

No savia que ens faltava molt poc per arribar a la carretera asfaltada, vem fer menys d'1 km. i vem anar a parar al desvio del Turó de L'home.

La tornada ha sigut pel mateix lloc de la pujada però al arribar a Sant Celoni  em tirat cap a Vallgorguina on feia estona que tenia al cap el crosant de xocolata que em fotaria a la fleca i la cola.

Hem pujat per la pista que porta a Sant Martí del Montnegre, no savia molt be on era, sort d'en Ricard que a cada moment em deia que ens trobariem.

Hem anat pujant fins arrribar a Cal Peraire i ell ha tirat cap a casa, aquí portava 4'50, a mi s'he m'havia posat al cap que havia de fer 6 horetes, i així ha sigut he allargat la ruta fins que al final m'han sortit

Les sensacions han sigut molt bones durant tota la sortida, i això que em pensava que encara no estava recuperat de diumenge.

VOLCAT '13

Per diferents motius no podia fer tota la Volcat i vaig decidir fer l'etapa del dissabte, la més llarga de totes.

El dia ja no va començar com esperàvem vem arribar a Manresa quan faltàven 10' per la sortida i sense dorsal.

Em poso l'ùltim de la fila a la sortida, en el tram neutrelitzat aconsegueixo recuperar posicions, primer tram bastant ràpid i comencen els primers repetxons i tot seguit agafem un corriol on estem una bona estona parats.

Els primers 40 km. els he trobat espectaculars i a la vegada molt durs, en alguns trams molt de fang on era molt difícil mantenir l'equilibri, es veia que hi havia corriols on els havien obert expressament a base de "pico i pala".

A partir del km. 40 aproximadament ens hem trobat una pista on s'ha m'ha fet bastant pestosa, he anat molta estona sol i era un puja baixa constant.

L'última part del recorregut ha convinat corriols amb baixades molt i molt guapes i com sempre passa en lloc d'agafar el camí mes recte pera arribar al poble et fan donar voltes per acabar-ho de rematar.

Les sensacions han sigut bones de menys a més i això que a partir del km. 50 he començat a tenir amagos de rampa, la conclusió és molt positiva i és tracta d'anar sumant per  http://www.terrademaquis.com/

Perfil de l'etapa

Un dels moments de patiment.

Vull felicitar a http://www.ocisport.net/ pel recorregut, per com estava senyalitzat, per tot plegat.

Aquets son el integrants del club que han fet tota la VOLCAT '13,  el presi, David Pruna, Xavi Cuadrado, Melcior, Xavi Rocosa (el primer dia es va caure i no ha pogut completar les 2 etapes restants) i Carles que dintre d'un més se'n va a fer la http://www.trans-portugal.com/, quin enveja i molta sort.

MARXA BTT MALGRAT DE MAR

Avui he participat a la Marxa de Malgrat de Mar igual que l'any passat.

Aquest matí quan m'ha sonat el despertador el primer que he fet veure si plovia, he vist que no hi ha esmorzar, als 10' ha començat  a ploure i m'ha entretat una mandra de cullons, però com que tenia la preinscripció feta cap a Malgrat falta gent.

He arribat molt bé de temps, sort perque s'han format unes cues que han obligat a sortir en mes de 30' de retard, és l'ùnica cosa negativa que puc dir dels organitzadors.

M'havien explicat de la duresa del circuit, era bastant més llarg que l'any passat, però fins que no hi ets no et dones conte.

El circuit ESPECTACULAR molts trams de la marxa de Sant Genís i de Pineda de l'any passat, molt i molt corriolera, tant de pujada com de baixada.

He sortit una mica conservador, avisat de la duresa, hi he anat de menys a mes però he arribat prou sencer, he patit bastant a les zones més tècniques però a la vegada he disfrutat molt i molt.

Les sensacions bastant positives i la pròxima farè l'etapa reina del dissabte de la VOLCAT.

Vull tornar a fel.licitar a l'organització pel gran circuit que ens han preparat.

CRÒNICA DE LA HIVERNAL BTT

Començarè la crònica explicant com em vaig sentir ahir desprès d'acabar la marxa.

Em vaig (ens vem) perdre molts dels participants, les cintes a la meva manera de veure haurien d'haver sigut com en un petit tram del recorregut vermelles i blanques que destàquen sobre les branques dels arbres i no grogues i negres que es confunien amb les fulles dels arbres.

Un cop arribat a meta, la marxa marcava 40 km. i en va sortir 34 km. tampoc hi havia botifarra sinó entrepà de pernil dolç, i tot això amb un preu per mi una mica desorbitat de l'inscripció 20 euros.

4 integrants del CC Arenys de Munt ens vem donar cita a Santa Maria de Palautordera, el Presi; David P.,en Xavi R. i un servidor, em feia molta il.lusió fer aquesta marxa perque volia descobrir nous paratges de la falda del montseny i tot i que les sensacions durant la setmana havien sigut bastant pèssimes em vaig decidir anar-hi.

Sortida neutrelitzada,una mica caòtica el cotxe de la policia és parava a les cruïlles per fer aturar els cotxes i a la vegada nosaltres haviem de parar també.

Vaig començar fatal em poc ritme primeres rampes que posen a cadascú al seu lloc, en el km. 10 em quedo sol i estic així durant mes de 13 km., l'objectiu que em marco es que per darrera no m'atrapin hi ha veure si puc agafar algú per davant, durant aquests kms. haig de baixar varies vegades de la bici perque no ser cap on va la marxa (falten marques tant a terra com cintes).
Sobre el km. 23 em trobo el primer cadàver (se'l veu mort), això em motiva, al cap de poc em trobo un altre noi que s'ha perdut i més endavant un grup de 5.
Vaig amb la moral a tope el noi que s'havia perdut i jo ens escapem, em trobo molt i molt be sobretot de cames he anat de menys a més com la setmana passada a la Xurribikers.

Jo tota l'estona mirant els kms. que faltàven i de cop em trobo a meta amb 6 km. menys del que marcava l'organtizació.

El recorregut bastant rodador, la curta passava per meta (km. 18) i he passat en una hora i molt poc, per mi massa rodadora algun corriol molt maco i alguns trams que no s'ho havien currat gens per netejar-los.

Crec que la gent de l'organtizació tenen molta feina per fer.

12ª MONTALBIKE

Aquest passat diumenge vaig assistir a la MONTALBIKE una de les marxes de la zona amb un recorregut mes ESPECTACULAR i dur a la vegada.

Van ser 42 km. i un desnivell de 1529 mts.
Ja feia dies que tenia l'inscripció feta perque durant tota la setmana m'ha acompanyat una mandra que no m'he la treia de sobre i em creava molts dubte si anar-hi o no.

Diumenge al matí em presento a Sant Vicenç de Montalt i de seguida em trobo en Sergi M. (i diu que no entrena, com està el paio) i l'Oscar M. que ens plantegem fer-la plegats.

Petardasso i marica l'ùltim enfilem un carrer amunt i comencen les corredisses, em passa com una fletxa la Noe http://www.lacabrasiempretiraalmonte.com/ les pulsacions les porto massa altes, no veig a l'Oscar vaig mirant enrere i no ve, en una de les primeres baixades m'atrapa, em porta de "puto cul" a les baixades (com baixa el tio), durant bona part del recorregut és ell que marca el ritme (diu que és troba molt bé), enfilem Santa Mònica i atrapem a la Noe agafa una estona roda però la deixem, anem a molt bon ritme.

Un cop arribem al pou de glaç l'Oscar se li encen el pilot vermell, jo li dic que l'esperarè el que fagi falta que ell a les baixades m'esperava, just el trencant que hi ha desprès del pou de glaç uns rampots descomunalts, vaig una mica més abançat però mirant de refilò que no el deixi molt enrere.

Una mica de puja i baixa i arribem a la pedra ferradura on fem un corriol espectacular (jo l'havia fet caminant a la marxa d'Arenys de Munt i ja el coneixia), com acostuma a passar ens diuen que ja està tot baixada i una petita pujada és el que us queda i una m... quedàven 2 o 3 repetxons d'aquells que fan molt malt a les cames.

Baixem per la riera i hem arribat esprintant a meta.

Molt content per ser la primera marxa de l'any  2.013, em faltava una mica de ritme però les cames han aguantat molt bé.

Aquí teniu les classificacions  http://www.xurribikers.com/doc/Homes.pdf

Ara vull fel.licitar a la gent dels xurribikers  http://www.xurribikers.com/ per tot, començant per com un poble tant petit té la capacitat d'ubicar tants vehicles, del recorregut any a any es supera, la senyalització, els voluntaris a totes les cruïlles, l'obsequis, tot plegat.