Els dies 9 i 10 de maig l'Oscar, l'Eduard http://cabarrocas3.blogspot.com.es/, que vaig tenir el plaer de conèixer a la Transpyr i un servidor vem decidir anar a fer el Track del Diable en 2 dies.

Desprès d'un petit breafing que ens va fer en Jordi on ens va explicar 4 consells vem començar l'aventura.

1ª  ETAPA -TORELLÓ -VIDRÀ

95 Km. i 2912 desnivell positiu

Comencem la marxa i sobre el km. 10 s'havia de travessar un dels moltíssims rius que ens hem trobat en aquets 2 dies i ja van començar els problemes. El riu el vem passar amb la bici a coll i sense sabates ni mitjons, primer passa l'Eduard, que el va passar prou bé, jo desprès, vull agafar un camí diferent i relliscada al canto i moll fins al pit, el dit gros de la mà esquerra en pocs moments s'hem posa com un botifarró,  cullons si que comencem malament, i l'Oscar sense problemes.

Seguim la marxa, ens en sortim prou bé amb el GPS, molt i molt guapo, plè de corriols fan les delicies de tots tres.

En el breafing ens va explicar que si voliem hi havia una cascada però ens havíem de desviar del track i el camí no era gens ciclable.

Al poble de Cantonigròs  hi ha Can Colomer, on ens van obsequiar amb ple d'embotits i formatges i un traguet de vi.

Una mica abans d'arribar a Rupit ( km. 50) s'hem va trencar el nucli del buje de la roda del  darrera i la bici no avançava, sort que fins arribar a Rupit era tot pràcticament baixada.

Allà truquem en Jordi i ens diu que no ens preocupem que va a buscar una roda a Vic i ens la porta a Rupit, MIL GRÀCIES  per poder-me seguir disfrutant de  l'aventura, l'espera a Rupit es va fer una mica llarga (1'45h.)

Vem tenir temps de gaudir d'una fleca artesana, on estava plè de guiris, i em vaig fotre un troç de coca de crema que encara ara s'em fa la boca aigua.

Un cop ens van portar la roda el temps s'ens havia tirat una mica a sobre i els més de 40 kms. que ens quedàven haviem d'anar per feina,

Vaig arribar a la famosa cuesta de la muerte una mica justet de forces, em va faltar alimentar-me una mica més, però la pujada es bastant dura i si vas tocadet es fa eterna.

Ja ens quedava molt poc per arribar a Vidrà i en un dels molts rierols que baixen pel mitg del camí va sortir el meu instint animal i vaig deixar la bici al terra i em vaig posar de genolls i a veure aigua com un "gos", no savia que als 5' ja estava a Vidrà.

La nit la passariem al Hostal Serrasolsas que ens van tractar fenomenal, per sopar platet de sopa calentó, després un plat de macarrons i segon a escollir i no podia faltar una crema catalana de postres.

Dades de l'etapa: 6'40 h. ( es va parar GPS) en total 7'20 94 km. 144ppm mitja i max. 175 ppm.



2ª  ETAPA  - VIDRÀ - TORELLÓ

122 km. i 3100 desnivell positiu


Quan ens vem llevar el divendres hi havia una forta boira que ens envoltava, desprès de l'esmorzar de rigor ho preparem tot i un cop sobre la bici comença a ploure, quina merda, un parell de kms. de fals plà i comença el primer port del dia, 6 km. entre que acavem de començar i la pluja que cau em costa una mica agafar el ritme, coronem i una baixada llarguíssima de mes de 15 kms. on el dit de la mà esquerra el tinc molt inflat i les baixades amb tanta pedra son un suplici.

L'etapa d'avui hem trobat molt de fang i en un dels trams del recorregut hem travessat el riu 11 vegades (totes elles sobre la bici).

Ha sigut un constant de pista i més pista on no hi havia gaire paissatges que veure i els kms. es feien una mica pesats.

Desprès de 8 hores sobre la bici he arribat a l'últim port del dia (6 km.) amb molt de gas i he donat tot el que tenia i la veritat molt i molt content.

Els últims kms. hem seguit un corriol que seguia el riu bastant distret i que a Torelló he arribat amb la llum encessa.

Vull donar les gràcies als meus dos companys d'aventura, i l'Eduard que a la primera etapa s'ha fisurat un dit del peu hi ha aguantat com un campió  i l'Oscar que a part de fer un entreno físic també ha fet un entreno psicològic.

Dades de l'etapa: 9 hores i 119 km. (es va parar GPS)  2.978 mts desnivell 134 ppm. mitja i max. 167 ppm.

Les conclusions que trec son molt bones, jo m'havia proposat portar un ritme diesel durant els dos dies hi ho viag conseguir.

Bon entreno per afrontar http://www.terrademaquis.com/ amb molta confiança encara que allò serà molt i molt dur.

SORTIDA ULTRAMARATHON BTT

A principis de setmana ja tenia al cap fer la ruta que puja a Santa Fé per Gualba i Riells i li vaig comentar en Ricard i li va faltar temps per dir-me que si.

Havia quedat  a les 8 a Sant Iscle i en Ricard ja estava allà com un clau, vem pujar pel mateix lloc que feia dues setmanes, per dones d'aigua fins a Cal Peraire (rampes de més del 20%), agafem el trencant a esquerres i enlloc de baixar per corriols i pista preferim fer via i agafar la carretera asfaltada que ens portarà fins Sant Celoni.

A partir d'aquí zona completament nova per tots dos i seguint el track de Xavi Salmeron de http://bttamunt.blogspot.com.es/  que la setmana abans havia fet, mireu el blog perque hi han unes fotos ESPECTACULARS !!!!.

Haig de dir que més d'una vegada vem haver de recular a l'hora de seguir el GPS però m'hen vaig sortir prou bé, la pista que va de Sant Celoni a Gualba és un fals plà, fins arribar a Riells on a partir d'aquí no parem de pujar i pujar fins arribar a Santa Fé.

Al arribar a Santa Fé portàvem 54 km i quasi 2.000 mts de desnivell, quasi res.

Mentre pujàvem feia estona que estàvem pensant amb la coca-cola i l'entrepà que ens fotariem a dalt de Santa Fé, un cop arribem a d'alt, restaurant tancat. Quina putada i sense aigua.

L'intenció era seguir tot el track, però com que no saviem el que ens trobariem vem decidir baixar un troç per l'asfalt fins la font que hi ha a peu de carretera, omplir bidons, i pujar fins les antenes i agafar el GR-5 fins a Sant Celoni.

Al arribar a Sant Celoni vem buscar un bar ( i mira que de bars aquest pais n'està plè) i no em vem trobar i ens vem conformar amb  carregar piles a la batzinera.

Desprès d'omplir la panxa agafem la carretera i anem pujant fins a Vallgorguina on pujarem pel Xeremell que al final abans d'arribar a Sant Iscle hi han 2 rampes DESCOMUNALTS.

Baixada cap al poble i aquí en Ricard em diu que ja en té prou (5'30) jo em proposo seguir i pujo per la pista que va a la font del Montnegre i empalma amb Can Ginebra (tot a plat, volia probar si era capaç d'aguantar-lo).

Al arribar a Sant Cebrià el cos em demanava més i vaig anar a pujar les famoses basures de Calella, una pujada d'uns 4 kms. també amb el plat gran, per acabar de rematar la feina baixant pel corriol de la Cebrianenca'12.

Desprès de baixar pel corriol espectacular i anar ja cap a casa em trobo la dona (ella anava a caminar) i em diu que si estic boig, has marxat a 7'30 del matí i son gairabé les 4 de la tarda, un dia és un dia.

Vaig arribar a casa molt satisfet de l'entrenament-sortida i amb molta moral i ganes de seguir així..

Hem queda pendent la baixada desde Santa Fé a Sant Celoni seguint el track d'en Xavi.

CASTANYER D'EN CUC

Sona el despertador són 5'45, no puc, estic cansat d'aquets últims dies, casament i dia complert amb la dona i la nena.

Havia quedat amb l'Oscar a les 6'30 a Sant Cebrià per trobar la gent del club a les 7. La ruta prevista era anar fins al Castanyer del Cuc ( està considerat per la Generalitat de Catalunya com arbre monumental, està protegit, es troba dins del Parc Natural del Montseny i és creu que es l'arbre més gros (en diàmetre) de Catalunya.

La ruta que vem seguir va ser: Sant Cebrià - Arenys de Munt - el Corredor - Villalva - Serra Llarga - Sant Elies - Serra dels Palestins - Castanyer d'en Cuc - pantà de Cànoves - Llinars - Can Bordoi - pista del Corredor - Creu de Rupit - Arenys de Munt - Sant Cebrià.

A la sortida vam ser 8 valents, amb moltes ganes de pedalar i de passar un bon matí de btt per uns paratges espectaculars.

Les sensacions durant tot el matí no van ser gaire bones, em notava amb les pulsacions molt altes i no tenia gaires ganes de patir.

A partir d'aquí comença a pujar de valent

Quin trio, mare meva 

Aquí ja haviem fet gran part de la pujada

Foto de rigor al Castanyer d'en Cuc

Recuperant forces a Cànoves

Ha sigut una sortida molt guapa, potser pel nostre entedre de fer btt (poca pista i molt de corriol) avui no ha sigut el dia, perque durant tot el dia em anat enllaçant pistes i més pistes, però el paissatges que hem pogut gaudir han sigut ESPECTACULARS !!!!

La setmana que ve més i millor, em sembla que torna a tocar el Montseny ...

2 dies de btt pel Montseny

Raro en mi però avui farè 2 cròniques en una sola entrada, comencem per diumenge, havia quedat amb l'Oscar Mas a les 7 per trobar a la gent del club a Cal Peraire de Sant Iscle, allà van aperèixer en Tendo, Sergi M. (va arribar amb algun "gin-tònic a sobre", en Fuga i Xavi Celma.

La ruta era pujar a Santa Fé pel GR-5 però fins arribar a Sant Celoni vem deixar en Tendo que ens guies, ons ens va portar per ple de corriols i camins molt xulos.

Un cop a Sant Celoni comencen les primeres rampes per pista que t'avisen del que vindrà, anem pujant en diferents grups, jo coneixia la pujada fins a la cruïlla de la carretera que puja a Santa Fé, i vaig fent, la segona part que és la que no coneixia em va semblar espectacular, pista amb molta pedra, típica del Pirineu.

Jo havia d'estar a les 12 a casa i vaig avisar que giraria abans, tots van donar la volta, portàvem 42 km.

Baixada pel mateix lloc on hem pujat i fins arribar a Sant Celoni va ser un repetxo "palo" constant per acabar de cremar els pocs cartutxos que ens quedàven.

Al arribar a Sant Celoni en Xavi i jo vem agafar la carretera perque teniem més pressa, vem anar a relleus, jo en vaig fer pocs, com em portava de collat el tio,  jo un cop a Vallgorguina vaig agafar el desvio i vaig pujar pel Xeremell que em portaria fins a Sant Iscle i desprès tot baixada, però per arribar a Sant Iscle hi han 3 rampots infernals que encara ara els malaeixo.

Al final em van sortir 4'50  75 km. i 1940 mts de desnivell.

Dimarts

Avui havia quedat amb en Ricard, la ruta era la mateixa que diumenge però volia arribar fins a dalt de tot.

Em anat a un ritme tranquil sense forçar gaire, potser en algun moment he tirat una estona sol però sempre pendent del company, s'ha portat de fàbula.

                                                Aquí és on diumenge vem donar la volta

No savia que ens faltava molt poc per arribar a la carretera asfaltada, vem fer menys d'1 km. i vem anar a parar al desvio del Turó de L'home.

La tornada ha sigut pel mateix lloc de la pujada però al arribar a Sant Celoni  em tirat cap a Vallgorguina on feia estona que tenia al cap el crosant de xocolata que em fotaria a la fleca i la cola.

Hem pujat per la pista que porta a Sant Martí del Montnegre, no savia molt be on era, sort d'en Ricard que a cada moment em deia que ens trobariem.

Hem anat pujant fins arrribar a Cal Peraire i ell ha tirat cap a casa, aquí portava 4'50, a mi s'he m'havia posat al cap que havia de fer 6 horetes, i així ha sigut he allargat la ruta fins que al final m'han sortit

Les sensacions han sigut molt bones durant tota la sortida, i això que em pensava que encara no estava recuperat de diumenge.

VOLCAT '13

Per diferents motius no podia fer tota la Volcat i vaig decidir fer l'etapa del dissabte, la més llarga de totes.

El dia ja no va començar com esperàvem vem arribar a Manresa quan faltàven 10' per la sortida i sense dorsal.

Em poso l'ùltim de la fila a la sortida, en el tram neutrelitzat aconsegueixo recuperar posicions, primer tram bastant ràpid i comencen els primers repetxons i tot seguit agafem un corriol on estem una bona estona parats.

Els primers 40 km. els he trobat espectaculars i a la vegada molt durs, en alguns trams molt de fang on era molt difícil mantenir l'equilibri, es veia que hi havia corriols on els havien obert expressament a base de "pico i pala".

A partir del km. 40 aproximadament ens hem trobat una pista on s'ha m'ha fet bastant pestosa, he anat molta estona sol i era un puja baixa constant.

L'última part del recorregut ha convinat corriols amb baixades molt i molt guapes i com sempre passa en lloc d'agafar el camí mes recte pera arribar al poble et fan donar voltes per acabar-ho de rematar.

Les sensacions han sigut bones de menys a més i això que a partir del km. 50 he començat a tenir amagos de rampa, la conclusió és molt positiva i és tracta d'anar sumant per  http://www.terrademaquis.com/

Perfil de l'etapa

Un dels moments de patiment.

Vull felicitar a http://www.ocisport.net/ pel recorregut, per com estava senyalitzat, per tot plegat.

Aquets son el integrants del club que han fet tota la VOLCAT '13,  el presi, David Pruna, Xavi Cuadrado, Melcior, Xavi Rocosa (el primer dia es va caure i no ha pogut completar les 2 etapes restants) i Carles que dintre d'un més se'n va a fer la http://www.trans-portugal.com/, quin enveja i molta sort.

MARXA BTT MALGRAT DE MAR

Avui he participat a la Marxa de Malgrat de Mar igual que l'any passat.

Aquest matí quan m'ha sonat el despertador el primer que he fet veure si plovia, he vist que no hi ha esmorzar, als 10' ha començat  a ploure i m'ha entretat una mandra de cullons, però com que tenia la preinscripció feta cap a Malgrat falta gent.

He arribat molt bé de temps, sort perque s'han format unes cues que han obligat a sortir en mes de 30' de retard, és l'ùnica cosa negativa que puc dir dels organitzadors.

M'havien explicat de la duresa del circuit, era bastant més llarg que l'any passat, però fins que no hi ets no et dones conte.

El circuit ESPECTACULAR molts trams de la marxa de Sant Genís i de Pineda de l'any passat, molt i molt corriolera, tant de pujada com de baixada.

He sortit una mica conservador, avisat de la duresa, hi he anat de menys a mes però he arribat prou sencer, he patit bastant a les zones més tècniques però a la vegada he disfrutat molt i molt.

Les sensacions bastant positives i la pròxima farè l'etapa reina del dissabte de la VOLCAT.

Vull tornar a fel.licitar a l'organització pel gran circuit que ens han preparat.

CRÒNICA DE LA HIVERNAL BTT

Començarè la crònica explicant com em vaig sentir ahir desprès d'acabar la marxa.

Em vaig (ens vem) perdre molts dels participants, les cintes a la meva manera de veure haurien d'haver sigut com en un petit tram del recorregut vermelles i blanques que destàquen sobre les branques dels arbres i no grogues i negres que es confunien amb les fulles dels arbres.

Un cop arribat a meta, la marxa marcava 40 km. i en va sortir 34 km. tampoc hi havia botifarra sinó entrepà de pernil dolç, i tot això amb un preu per mi una mica desorbitat de l'inscripció 20 euros.

4 integrants del CC Arenys de Munt ens vem donar cita a Santa Maria de Palautordera, el Presi; David P.,en Xavi R. i un servidor, em feia molta il.lusió fer aquesta marxa perque volia descobrir nous paratges de la falda del montseny i tot i que les sensacions durant la setmana havien sigut bastant pèssimes em vaig decidir anar-hi.

Sortida neutrelitzada,una mica caòtica el cotxe de la policia és parava a les cruïlles per fer aturar els cotxes i a la vegada nosaltres haviem de parar també.

Vaig començar fatal em poc ritme primeres rampes que posen a cadascú al seu lloc, en el km. 10 em quedo sol i estic així durant mes de 13 km., l'objectiu que em marco es que per darrera no m'atrapin hi ha veure si puc agafar algú per davant, durant aquests kms. haig de baixar varies vegades de la bici perque no ser cap on va la marxa (falten marques tant a terra com cintes).
Sobre el km. 23 em trobo el primer cadàver (se'l veu mort), això em motiva, al cap de poc em trobo un altre noi que s'ha perdut i més endavant un grup de 5.
Vaig amb la moral a tope el noi que s'havia perdut i jo ens escapem, em trobo molt i molt be sobretot de cames he anat de menys a més com la setmana passada a la Xurribikers.

Jo tota l'estona mirant els kms. que faltàven i de cop em trobo a meta amb 6 km. menys del que marcava l'organtizació.

El recorregut bastant rodador, la curta passava per meta (km. 18) i he passat en una hora i molt poc, per mi massa rodadora algun corriol molt maco i alguns trams que no s'ho havien currat gens per netejar-los.

Crec que la gent de l'organtizació tenen molta feina per fer.